La Barcelona negra ( article interessant a l'Avui escrit per Albert Balanzà)

MÉS QUE OFF • Una nau industrial a la frontera amb Sant Adrià esdevé, sobretot els dissabtes, el punt de referència de la nit africanista a la ciutat SUPORT • Sensepapers i gent amb pocs recursos no paguen entrada CATALANS • Prop de 400 socis, majoritàriament fills de la nova immigració, impulsen la iniciativa
Albert Balanzà
Una porta de ferro a la Via Trajana, més enllà d'on els veïns de la Verneda i La Pau tenien abans com a fita la fàbrica de la Coca-Cola, allà on la ciutat canvia de nom. Una porta de ferro, uns quants trucs, la porta que s'obre, molta foscor, un noi negre que et demana què vols (no cal tenir contactes però, si en tens, millor), un petit passatge amb camions de la Frigo aparcats, uns quants nois i noies mengen choripan a una brasa improvisada, una porta amb una cortina pesada i... benvinguts al centre neuràlgic de la nit africanista de Barcelona.
Ja fa tres anys que un grup de fills de la nova immigració i okupes que havien estat setze anys al Casal del Guinardó del carrer Renaixença van llogar aquesta nau industrial per crear l'associació cultural Guinarecords. "El cap de setmana tothom vol estar amb els seus germans, és igual els problemes que tinguis ni si ets de Ghana, de Gàmbia o del Senegal", apunta Ndongo, un dels portaveus de l'entitat. I si hi ha una cosa que uneix l'Àfrica per sobre de fronteres fetes amb tiralínies, segons Ndongo, és la música, particularment el reggae. Per això, a les parets del local, naturalment, la imatge més pintada és la de Bob Marley. Atenció, però, el rei dels rastes no només abraça la bandera jamaicana sinó que, a la paret que toca més a la porta d'entrada, agafa una gran bandera estelada. "Som a Catalunya i ens sentim d'aquí, i no som proespanyols", apunta Ndongo.
A hores d'ara, prop de 400 socis, majoritàriament d'origen africà, impulsen Guinarecords, que estructura la seva oferta en una teteria oberta entre setmana, un cinefòrum els dijous i actuacions musicals i jam session els dissabtes. Tots els músics de l'escena semiprofessional afrobeat de Barcelona han passat per l'escenari de Guina, en un ambient on fins a altíssimes hores de la matinada hi ha socis de l'entitat i visitants ocasionals que ballen, juguen al futbolí o simplement fan petar la xerrada en un racó. "Hi ha gent que no es pot pagar ni una beguda perquè són sensepapers i durant la setmana venen pel•lícules o roba pel carrer; a aquests no els cobrem l'entrada, i de tant en tant els convidem", conclou Ndongo. De fet, el col•lectiu organitzat Nómadas del Siglo XXI, que agrupa venedors ambulants de Barcelona, es troba al local de la Via Trajana.
La Barcelona espontània
Però la supervivència de l'entitat, que en els primers mesos de funcionament, cap al 2007, va patir molts episodis de pressió policial, té bona part de l'èxit en un pacte de sang amb catalans d'aquí. La presidenta de Guinarecords és una catalana de Gandesa, Marta Costa, una senyora moderna de 57 anys que es va introduir en aquest món amb un esperit molt legalista, després d'una primera vida tradicional en la qual va tenir quatre fills en un entorn conservador. "Un amic gambià que vivia al Casal del Guinardó, en Bob, em va posar en contacte amb un ambient on vaig conèixer gent que passava moltes penúries", apunta. Costa, que als anys setanta va viure la Barcelona espontània de la Rambla, dels dibuixants, dels intel•lectuals lliurepensadors, admet que tot allò ja ha desaparegut. "Però el més semblant a aquella Barcelona espontània es pot trobar ara a Guinarecords", assegura.
La relació amb els veïns de la Via Trajana també ha passat diverses etapes i els inicis, segons admeten Ndongo i Costa, no van ser fàcils perquè hi havia xavals del barri que volien simplement marcar territori. Tres anys després, l'afrobeat que marca el ritme de Guinarecords s'ha obert a altres sons i un dels grups que hi toca periòdicament són Los Penjamos, format per gent del barri que fa rumba. Uns i altres, no fa pas tant, van tocar en una festa dels Nous Catalans de CDC a Badalona. L'octaveta d'aquell concert encara penja en el tauler de suro de la sala.
Línies de futur? A Costa se li il•lumina la cara quan parla d'una cooperativa de transport entre Espanya i Àfrica. "Tenim contactes a tota la West Africa", afegeix Ndongo. La Barcelona negra es diverteix, i s'organitza
http://paper.avui.cat/article/ciutats/183584/la/barcelona/negra.html

Una escola reclama més places per aprendre català

El col•lectiu de l´AMPA del CEIP el Pla de l´Ametller de Banyoles ha posat de manifest que la comarca del Pla de l´Estany es troba en una situació deficient d´oferta de places on poder aprendre el català. Aquesta conclusió és a la que ha arribat el centre després d´iniciar un projecte d´integració de mares de l´ètnia sarahule (Gàmbia), el Sakhanu, que ha desbordat l´absorció del projecte.
«L´any passat ja es van quedar força mares fora del projecte, però l´èxit i el boca a boca han provocat una afluència superior al que nosaltres podem assumir», va explicar una de les membres de l´AMPA, Rocío Abelenda. El fet és que el projecte està pensat per un grup reduït i de mares d´alumnes, en canvi, aquest any, el CEIP s´ha trobat que la demanda s´ha ampliat a mares d´altres escoles i d´altres països, com les marroquines.
En aquest sentit, Abelenda explicava que no pertoca al centre responsabilitzar-se d´aquesta gent, sinó que ho han de fer «les escoles d´adults» va afegir mentre criticava la falta de places per poder-ho fer.
Ara bé, aquest problema no és puntual d´aquesta escola, sinó que tal com va explicar Abelenda «és un problema en l´àmbit comarcal». Al Pla de l´Ametller demanen classes de català un 30% dels immigrants.

La Caravana Solidària creua la frontera amb Senegal

La normalitat comença a tornar a la caravana de l'ONG Barcelona Acció Solidària després que a quarts de nou hora catalana creuessin la frontera de Mauritània amb el Senegal. A més, durant el dia els cooperants han pogut fer dues entregues de material solidari a Nouakchott i a la mateixa frontera dels dos països africans. Durant la travessa fins a la frontera, l'expedició ha comptat amb la protecció de militars d'elit de l'exèrcit maurità, que no ha volgut perdre de vista ni un moment els combois i ha fet que sempre circulessin molt junts per garantir la seguretat dels cooperants catalans. Mentrestant, dos membres de l'ONG segueixen a Nouakchott esperant notícies sobre els tres companys segrestats.

El viatge, però, no ha estat exempt d'algunes dificultats, com quan un dels camions s'ha quedat encallat unes dues hores enmig de la sorra. En aquest punt, a uns 40 quilòmetres de la frontera amb Senegal, els cooperants també han destacat la col•laboració de l'exèrcit. Aquest imprevist farà arribar més tard del previst a la ciutat senegalesa de Thiès.

A partir d'aquí, l'expedició es dividirà en dos per fer entregues del material a Gàmbia per després retrobar-se de nou a Cassamance i fer plegats l'últim tram del viatge fins a Dakar.

En aquesta recta final de l'expedició, els cooperants es trobaran amb el grup que va anar en avió fins al Senegal, i del qual en forma part la dona de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.

Durant aquest dimecres, també s'ha decidit suprimir la parada a Diaka Medina (Senegal) del recorregut per tal de recuperar el temps que ha passat a Nouakchott (Mauritània) amb motiu del segrest a tres cooperants catalans.

Diari de Balears repartirà de franc el diccionari Català-Wolof - dBalears | 30/11/2009 |

El diccionari català-búlgar es va entregar ahir de franc amb dBalears. Foto: Pilar Pellicer.dBalears es va exhaurir ahir a molts punts de venda. L'entrega del diccionari català-búlgar, que es va repartir de franc amb dBalears, provocà que en poques hores no quedassin exemplars a molts quioscs de premsa. La col•lecció té el patrocini del Govern de les Illes Balears i la garantia de l'Enciclopèdia Catalana. El diccionari que es va repartir ahir és el primer d'una col•lecció, que tindrà continuïtat durant els pròxims quatre diumenges. Així mateix, dia 6 de desembre es regalarà el de català-romanès i set dies després, el volum català-wòlof. El wòlof es parla al Senegal -hi és la llengua preponderant-, Gàmbia i Mauritània.

dBalears entregarà el 20 de desembre el volum català-xinès i, finalment, la col•lecció es completarà el darrer diumenge del 2009 amb el català-àrab. Es tracta, com es pot veure, de diccionaris dedicats a llengües amb una important implantació entre els immigrants. L'entrega d'ahir completa la col•lecció que dBalears va proporcionar ara fa un any. Els volums que es varen lliurar aleshores foren, també amb el català com a llengua comuna, els d'anglès, castellà, francès, alemany i italià.

Ansumana Jawara (Gàmbia)

Fa 4 anys que l'Ansumana es va instal·lar a Igualada. A la capital de l'Anoia va conèixer l'ofici d'adober que no havia vist mai al seu país d'origen, Gàmbia. Ara l'Ansu, nom amb que el coneixen els seus amics, treballa en una de les empreses de pell més importants de la comarca. Amb el nostre IMMIGUIANT visitem aquesta fàbrica però també altres llocs de la ciutat: el camp de futbol on practica el seu esport preferit, la plaça de l'Ajuntament on s'emociona amb els castells dels Moixiganguers, la Biblioteca on va començar a aprendre català amb una parella lingüística...

Presentació del llibre “El viatge de Kalilu”

Aquest llibre relata la travessia de Kalilu Jammeh, des de Gàmbia a Blanes. Durant el viatge, en Kalilu coneix els límits de la condició humana. I decideix escriure el present llibre i es proposa ajudar a tots els nens/es i joves orfes del seu país, funda i presideix l’Associació SGO.


25 Novembre 2009 a les 20:00h


Lloc: Biblioteca comarcal
(Blanes)

Organitza: Associació Save the Gambians Orphans

Presentació del llibre “El viatge de Kalilu”

Aquest llibre relata la travessia de Kalilu Jammeh, des de Gàmbia a Blanes. Durant el viatge, en Kalilu coneix els límits de la condició humana. I decideix escriure el present llibre i es proposa ajudar a tots els nens/es i joves orfes del seu país, funda i presideix l’Associació SGO.


25 Novembre 2009 a les 20:00h


Lloc: Biblioteca comarcal
(Blanes)

Organitza: Associació Save the Gambians Orphans