Gambia is good

Se’ns va acabar la verdura fresca a casa i vaig preguntar a l’Ami a on podria comprar bona verdura, em va recomanar Gambia is good, al costat de Concern Universal, una ONG britànica, darrera del cementiri de la Segona Guerra Mundial.
Mentre no tenim l’hort productiu no ens queda més remei que confiar amb el saber fer de les pageses d’aquí. I tal i com van les coses, em sembla que serà per bastant de temps. El carbassó se l’han menjat les formigues, els llimacs i els ocells,el blat de moro creix força be, però en tenim per temps, el julivert i l’alfàbrega els tenim força macos, si em de viure d’això ho tenim clar. Els melons els hem plantat a un altre banda del jardí a on hi van menys els ocells i de moment tira i l’enciam està treien el cap. Amb Mr Lamin , el jardiner,cada dia fem inventari .Tenim un acord, l’hort el treballem els dos i el que produeixi ens ho repartirem, la meitat per ell i l’altre per nosaltres.
Vaig anar a comprar la verdura tot fent una passejada, el cementiri és a deu minuts de casa, vaig aprofitar per entrar a veure la ONG, es dediquen a temes de desigualtats, el personal és tot Gambià, em va semblar prou interessant el que feien i la filosofia de l’entitat, vaig aprofitar per deixar una carta de presentació per col•laborar amb ells ja sigui com a consultor o voluntari. La porto sempre a sobre i quan conec una institució que m’agrada la deixo. Qui sap, això és com l’hort, primer sembres i desprès reculls. De moment em serveix per anar coneixent a gent que fa coses força interessants.
En els últims cinquanta anys occident s’ha gastat 2 bilions d’euros (bilions europeus, és a dir milions de milions ) en ajuda internacional , els resultats obtinguts son certament desastrosos. Curiosament els països que més han prosperat , a igualtat de condicions inicials,han estat aquells que ha rebut menys ajuda i a més l’ajuda que han rebut ha estat per un període concret en el temps. Curiosament les úniques accions que de veritat mostren indicadors positiu son les que s’han dut a terme en salut i educació. Ara be, quan parles amb algun Africa de quin és el seu problema principal el que et diu és “no tenim feina”.Per això m’agrada xerrar amb gent que es dedica a la indústria del desenvolupament.
Al sortir de la visita li vaig preguntar al guarda de seguretat a on era Gambia is good, i amb una cara de felicitat gairebé infantil em va dir “Gambia is good everywhere” , m’havia tocat el graciós , vaig pensar, tenia pressa , m’havia entretingut massa. L’home em va veure la cara i potser es va adonar que no m’havia fet gracia tot i que l’acudit era mooolt bo i em va dir, “és aquí mateix, t’acompanyo” i tenia raó, era allà mateix al pati de la ONG.
“Gambia is good” es un petit mercat de fruita, es obert tot l’any, pero només entrar ja veus que te alguna cosa diferent. A l’esquerra hi ha un contenidor marítim refrigerador connectat a la xarxa , les parades son netes, la fruita i la verdura és molt vistosa, hi ha rètols per tot arreu que et recorden que el que compres, tot, ha estat produït a Gambia i et diu d’on son les coses. Tenen una xarxa de pageses locals a qui els hi compren els productes durant tot l’any. Venen també sucs , iogurts i llet fermentada que la fan a Kombo Dairy Farm.
Vaig comprar el que necessitava. Ara a aquesta època de l’any hi trobes patates, carbasses, tomàquets, pastanagues, un enciam amarg,ceba, pomes vermelles boníssimes, pinya,plàtans, es a dir, una mica de tot. Vaig comprar llet fermentada també. Al pagar, un altre sorpresa, em van donar factura i a més em varen donar un paper amb una adreça d’internet a on podia fer comandes i em van dir que cada dimarts repartien ,em vaig quedar parat. A un mercat a l’Àfrica, un mercat a sota d’un arbre, podia fer comandes per internet. Val la pena mirar la web, www.gigorder.com
L’home que porta el mercat em va estar explicant que el mercat donava treball estable a unes quinze persones a més d’assegurar mercat a les pageses que a més i gràcies al contenidor frigorífic podien vendre tot el que produïen. Als altres mercats al vespre el que no s’ha venut o es ven més barato o s’ho mengen les cabres. També donava feina a la furgoneta que feia el repartiment.Hi ha mercat per aquest servei? Li vaig preguntar, em va dir que si, que cada vegada més, que la ciutat la gent no te temps per anar a comprar i si vol comprar les coses quan surt de la feina la fruita ja no es fresca. A més una persona pot carregar el que pot portar a sobre, quan t’ho portem a casa, em va dir, pots demanar tant com en vols. Hi havia pensat l’home.
Hi ha gent que fa coses interessants a tot arreu, vaig marxar carregat com un ase però feliç pensant que la propera vegada m’ho portarien a casa.

Pescadors de Bakau

El dijous a les cinc de la tarda, com si anéssim als toros, varem anar a veure com arrivaben els pescadors a la platja de Bakau.
A la platja de Bakau s’hi entra pel camí que hi ha a passada l’església catòlica, a ma esquerra, davant per davant del mercat de fruites i verdures i altres xufles.
L’Esglèsia Catòlica sempre que hi passo està tancada. No sembla que tingui massa clientela. Confessen els divendres a partir de les sis de la tarda i el servei és diari a les set trenta del matí i els dissabtes i diumenges en fan un altre a les deu. És un edifici una mica destartalat, que el millor que te és el lloc a on es posat. Des de la platja, el campanar es retalla contra el cel blau creant una imatge força dramàtica de solitud a terra d’infidels, de “pica en flandes” perquè ens entenguem i no ofendre a ningú.
Només agafar el camí que baixa a la platja ja comença l’espectacle. Varem tindre sort i tot just havien arribat un parell de barques i la platja estava en plena ebullició.
La platja de Bakau és un port de pescadors, hi ha el que aquí ni diuen un “pier” que no és res més que un pantalà que entra ben be uns cent metres dins de l’aigua i que al final sobresurt de l’aigua uns deu metres. Suposo que algun dia haurà vist l’arribada de vaixells de pesca ben grossos.
A peu de pantalà, a la platja,a on hi ha el mercat, una munió d’homes i dones van corrent amunt i avall, cridant i carregats de cistells de peix .La barca resta varada a uns vint metres platja endins i la gent amb l’aigua al coll,s’hi arremolina al costat per carregar el peix i portar-lo fins a terra. Els bastaixos corren a portar-lo als venedors (Bana-Bana).Les dones renten el peix a la vora del mar i les gavines, i tota mena d’ocell marí en fan festa i es barallen per les restes de peixos. La fortor amb la calor de mitja tarda es fa insuportable. Quatre nens juguen al costat dels seus pares que arreglen les xarxes i un home ens mira i gira el cap i segueix fent la seva feina. L’Aina i la Júlia estan embadalides amb l’espectacle de les gavines.
Es veu que últimament hi ha més peix que ganes de comprar-ne i d’aquí les presses, qui primer arriba primer el ven, a més, a la platja , al mercat no tenen nevera, hi ha un congelador però que no te ni de lluny capacitat per emmagatzemar el peix que sobra. A més, el vell motor diesel que l’alimenta no sempre funciona.Per tant a córrer, a vendre’l i el que no es vengui per les gavines.
Aquí es pesca el Catfish ( Silur?) que els pescadors venen a 1000 dalasis el cistell uns quinze kg de peix , i el Ladyfish a 2000 dalasis. Per pescar van fins més enllà dels límits de Gàmbia,arriben fins a les costes de Senegal, gasten uns quaranta litres de fuel , a trenta sis dalasis el litre.
A cada barca hi van uns quatre pescadors. Les barques son maques, se les veu senyores, treballades però senyores,tenen la proa alta i van pintades de molts colors i molt cridaners , algunes porten versicles del Qu’ran i petites banderoles per fer-se veure. En wòlof n’hi diuen gaal gi en mandinka encara no ho sé, ja ho esbrinaré.
Al tornar cap a la carretera, varem passar un altre vagada pel costat de les venedores de peix , tot i que ja portàvem ben be tres quarts d’hora a la platja , encara no teníem els narius acostumats a la fortor del peix. Varem accelerar el pas, varem passar pel costat d’un grup d’homes que acabava de resar i a l’arribar a dalt de la pujada ens aturarem un moment per contemplar un altre vegada l’espectacle, el color blau intens de l’atlàntic, dels vestits de les dones, de les pintures de les barques, i tot a contrallum d’un sol que a poc a poc es ponia.
L’Anna va comprar una mica de fruita al mercat i anàrem passejant fins a casa. Una tarda ben maca.

Arribada de pescadors a la platja de Bakau

Una proposta interessant

Una proposta interessant

Vaig llegir una proposta interessant a la premsa de Gambia ( Foroyaa 25-27 Sept-2009)
La transcric:
“The Gambian Diaspora is responsible for contributing 1800 Milion Dalasis (uns 50 milions d’euros) in remittances annually. Hence it is an important constituency which has a say on the future of the country. There ara many Gambians in the diaspora who would want to come back and live in the Gambia. Some are near pensionable age or have actually earned pension pay. Agenda 2011 calls for the creation of a Diaspora Investment and Settlement Agency.The Agency will assist Gambians in the Diaspora to invest in the productive base and facilitate the allocation of plots of land for people to build houses. The monies paid to the estate for such plots should be reasonable and should be utilized for infrastructural development and proper planning to ensure that badecuate drainage facilities and so on are provided before buildings are erected to avoid the type of waterlogged roads which obtain in many housing estates existing today :The agency will be in a position to assist pensioners to relocate to the Gambia and live on their pension entitlements at nhome”
Sembla una bona idea per posar en pràctica o per ser desenvolupada amb una mica més de profunditat oi?

Hi ha interes politic a Catalunya per The Gambia?

Als últims anys, l’interes geoestratègic per l’Africà Occidental a l’Estat Espanyol ha incrementat. Principalment per l’impacta de la immigració provinent d’aquesta regió africana.

Aquest interes ha estat forçat en part per les estructures de govern de Catalunya, més i més fortes les tinguessim, més podriem fer encara.

L’any 2008 Gàmbia era tercer en el ranquing de país d’origen de la immigració Africana a Catalunya, i el segon de l’Africa Subsahariana, a una distància de només 915 persones vers el primer ( Senegal).

A Banjul, el 09 de març de 2009. Mª Teresa Fernández de la Vega i la Vicepresidenta de Gàmbia, Isatou Njie Saidy, van presidir la signatura de l'Acord Marco de Cooperación entre Espanya i Gàmbia, pas previ de la I Comissió Mixta de Cooperació al Desenvolupament entre ambdós països. A més, aquest any 2009, per primera vegada, el Govern espanyol ha inclòs a Gàmbia en les prioritats geogràfiques del nou Pla Director de Cooperació 2009 i 2012 .



El Pla Director de la Cooperació Catalana considera geogràficament prioritaris els països i els pobles de la Mediterrània,especialment els del Magrib, els d’Amèrica Llatina i els de l’Àfrica subsahariana. Amb l’objectiu de millorar l’eficàcia i l’impacta de la cooperació per al desenvolupament de la Generalitat, aquest Pla director defineix 11 països i territoris prioritaris (Marroc,Palestina, Sàhara Occidental, Moçambic, Senegal, Guatemala, Nicaragua, el Salvador,Bolívia, Colòmbia i Equador) i 7 països i territoris preferents (Algèria, , Líban, ,Gàmbia, Camerun, Etiòpia, Brasil i Perú), que el 2010 hauran de concentrar,respectivament, el 60 i el 20% dels recursos de la línia estratègica de desenvolupament.


A Gàmbia en aquests moments hi treballen o tenen intenció de treballar les següents institucions:

EU , AECID , ACCD , B&M Gates , GAVI , Global Fund , MVI , Fundació la Caixa.entre d’altres

Petita Noticia de Gambia

Gambia és un petit pais de l’Africa Occidental ,ens podeu trobar més o menys a 13º 20” Nord , 16º 40”, a Fajara.
Gambia i ho dic amb tot el respecte, te un mapa que sembla tret d’un manual mèdic de l’aparell digestiu. Te una forma totalment intestinal,ben bé sembla el somni d’un digestòleg, però ara no és això el que ens ocupa, quan arribi el moment ja parlarem de perquè te aquesta forma.La Capital és Banjul.

Gambia ocupa la posició 155 d’un total de 177 al rànquing de l’Index de desenvolupament Huma de les Nacions Unides. La renta per càpita és de 376 USD.Actualment te un 16,6 % de la població que viu emigrada a tercers paissos.Aquests emigrants envien uns 48 milions d’euros l’any al pais.

Els indicadors de salut aporten més llum a la situació del pais. L’esperança de vida, tot i ser superior a la de lar egió, és baixa, 55 anys pels homes i 59 per les dones, no tant però com la que teníem a Moçambic.La mortalitat en menors de cinc anys és de 122 per 1000.Es a dir, 122 de cada 1000 nens nascuts vius moren abans d’arribar als cinc anys.La mortalitat en menors de d’una any és del 85 per mil, i la mort neonatal, és a dir la que es dona entre el part i els primers 28 dies desprès del part és de 46 per 1000.
Les principals causes de mortalitat en menors de cinc anys son , les causes neonatals amb un 36%, la Malària amb un 29% i per Pneumònia un 16%.

A gambià hi ha una dictadura en transició cap a un règim democràtic,amb eleccions ara el 2011.Actualment mana el sa Excel·lència el President Yahya AJJ Jammeh, des de fa ara quinze anys desprès de fer un cop d’estat. L’oposició pel que diu la revista de la BBC Focus on Africa no sembla ser una alternativa massa bona. Hi ha un moviment liderat per un tal Halifa Sallah que es diu Agenda 21 que cal veure com s’anirà posicionant a mesura que s’acostin les eleccions.

Gàmbia te pel capbaix un milió i mig d’ànimes. La població és majoritàriament Musulmana i hi ha sis ètnies principals al país, els Mandinka, els Wollof, els Serer, els Fula, els Jola, els Serahule i els Aku.

Els equips de football del pais son el Manchester United, el Barça, el Chelsea i suposo que algú serà suporter del Madrid.

La cervesa del país és la Jul Brew, que te com a símbol un ocell, un FisherKing, i un Cocodril, ajudant a captar l’esperit del país.

Segur que és un retrat una mica borrós del país, però ara ja sabem tots més o meys a on som i a on ens juguem els cuartos.

La primera topada

L’any 1446 en Nuno Tristao amb una caravel·la va arribar a la desembocadura del riu Gàmbia. Havien fet falta alguns avenços tecnològics per tal de navegar tant al sud. Les caravel·les, armades amb vela rodona recolzada amb vela llatina podien navegar més cenyides al vent i seguir la ruta de la costa occidental africana.
El 1466 els portuguesos varen colonitzar les illes desertes llavors de Cabo Verde, i el 1480 els Cabo Verdians varen aconseguir del Rei Alfons V de Portugal el dret a comerciar amb la costa occidental africana. La primera generació de portuguesos i cap verdians els hi va anar prou be. Comerciaven cavalls a canvi d’esclaus, or i cola .Per un cavall donaven 10 esclaus. Desprès d’un període inicial de desconfiança, els mercaders africans ja s’aventuraven a pujar a les caravel·les portugueses per fer les transaccions.
Ara be, el 1475, un grup de caravel·les va fondejar prop de Mbangkama, al regne de Numi, a la part nord de la desembocadura del riu Gàmbia. No eren portuguesos. La seva bandera era la de la Corona d’Aragó. Els comerciants africans, no distingint entre portuguès o català, varen fer com sempre , es van apropar i van pujar a les caravel·les. Aquesta vegada i per la magnitud de l’estol de naus que van arribar, el mateix mansa , el cap dels Niumi, va pujar a una de les caravel·les. En total 160 natius van anar pujant a bord carregats de bens per comerciar.
Els catalans, quan van veure que ja havien pujat tos, varen alçar les veles i varen marxar amb els 160 natius, i els bens que aquests duien per comerciar. El Rei Ferran dit el Catòlic, quan es va assabentar, va ordenar el retorn dels presoners, coneixedor de les implicacions que aquest acte de pirateria podia tenir amb Portugal i amb el comerç amb la regió. El Rei va manar l’immediat retorn del Mansa. malauradament les caravel·les ja havien fet via cap a Cartagena i havien venut a 20 dels esclaus, entre ells nens i dones. El Mansa va ser retornat, pero pel que diuen, no se li va passar mai l’emprenyamenta i durant força temps els Niuni no varen ser gaire receptius als visitants de la península ibèrica.
(adaptat de J.W.Blake,Europeans in West Africa,1450-1560.London:Hakluty Society,1942.Vol I, 213-17, citat a Donald R. Wright The world and a very small place in Africa .M.E.Sharpe Armonk New York ,London England 2004)