El col•lectiu de l´AMPA del CEIP el Pla de l´Ametller de Banyoles ha posat de manifest que la comarca del Pla de l´Estany es troba en una situació deficient d´oferta de places on poder aprendre el català. Aquesta conclusió és a la que ha arribat el centre després d´iniciar un projecte d´integració de mares de l´ètnia sarahule (Gàmbia), el Sakhanu, que ha desbordat l´absorció del projecte.
«L´any passat ja es van quedar força mares fora del projecte, però l´èxit i el boca a boca han provocat una afluència superior al que nosaltres podem assumir», va explicar una de les membres de l´AMPA, Rocío Abelenda. El fet és que el projecte està pensat per un grup reduït i de mares d´alumnes, en canvi, aquest any, el CEIP s´ha trobat que la demanda s´ha ampliat a mares d´altres escoles i d´altres països, com les marroquines.
En aquest sentit, Abelenda explicava que no pertoca al centre responsabilitzar-se d´aquesta gent, sinó que ho han de fer «les escoles d´adults» va afegir mentre criticava la falta de places per poder-ho fer.
Ara bé, aquest problema no és puntual d´aquesta escola, sinó que tal com va explicar Abelenda «és un problema en l´àmbit comarcal». Al Pla de l´Ametller demanen classes de català un 30% dels immigrants.
divendres, 11 de desembre del 2009
dijous, 3 de desembre del 2009
La Caravana Solidària creua la frontera amb Senegal
La normalitat comença a tornar a la caravana de l'ONG Barcelona Acció Solidària després que a quarts de nou hora catalana creuessin la frontera de Mauritània amb el Senegal. A més, durant el dia els cooperants han pogut fer dues entregues de material solidari a Nouakchott i a la mateixa frontera dels dos països africans. Durant la travessa fins a la frontera, l'expedició ha comptat amb la protecció de militars d'elit de l'exèrcit maurità, que no ha volgut perdre de vista ni un moment els combois i ha fet que sempre circulessin molt junts per garantir la seguretat dels cooperants catalans. Mentrestant, dos membres de l'ONG segueixen a Nouakchott esperant notícies sobre els tres companys segrestats.
El viatge, però, no ha estat exempt d'algunes dificultats, com quan un dels camions s'ha quedat encallat unes dues hores enmig de la sorra. En aquest punt, a uns 40 quilòmetres de la frontera amb Senegal, els cooperants també han destacat la col•laboració de l'exèrcit. Aquest imprevist farà arribar més tard del previst a la ciutat senegalesa de Thiès.
A partir d'aquí, l'expedició es dividirà en dos per fer entregues del material a Gàmbia per després retrobar-se de nou a Cassamance i fer plegats l'últim tram del viatge fins a Dakar.
En aquesta recta final de l'expedició, els cooperants es trobaran amb el grup que va anar en avió fins al Senegal, i del qual en forma part la dona de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.
Durant aquest dimecres, també s'ha decidit suprimir la parada a Diaka Medina (Senegal) del recorregut per tal de recuperar el temps que ha passat a Nouakchott (Mauritània) amb motiu del segrest a tres cooperants catalans.
El viatge, però, no ha estat exempt d'algunes dificultats, com quan un dels camions s'ha quedat encallat unes dues hores enmig de la sorra. En aquest punt, a uns 40 quilòmetres de la frontera amb Senegal, els cooperants també han destacat la col•laboració de l'exèrcit. Aquest imprevist farà arribar més tard del previst a la ciutat senegalesa de Thiès.
A partir d'aquí, l'expedició es dividirà en dos per fer entregues del material a Gàmbia per després retrobar-se de nou a Cassamance i fer plegats l'últim tram del viatge fins a Dakar.
En aquesta recta final de l'expedició, els cooperants es trobaran amb el grup que va anar en avió fins al Senegal, i del qual en forma part la dona de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.
Durant aquest dimecres, també s'ha decidit suprimir la parada a Diaka Medina (Senegal) del recorregut per tal de recuperar el temps que ha passat a Nouakchott (Mauritània) amb motiu del segrest a tres cooperants catalans.
dilluns, 30 de novembre del 2009
Diari de Balears repartirà de franc el diccionari Català-Wolof - dBalears | 30/11/2009 |
El diccionari català-búlgar es va entregar ahir de franc amb dBalears. Foto: Pilar Pellicer.dBalears es va exhaurir ahir a molts punts de venda. L'entrega del diccionari català-búlgar, que es va repartir de franc amb dBalears, provocà que en poques hores no quedassin exemplars a molts quioscs de premsa. La col•lecció té el patrocini del Govern de les Illes Balears i la garantia de l'Enciclopèdia Catalana. El diccionari que es va repartir ahir és el primer d'una col•lecció, que tindrà continuïtat durant els pròxims quatre diumenges. Així mateix, dia 6 de desembre es regalarà el de català-romanès i set dies després, el volum català-wòlof. El wòlof es parla al Senegal -hi és la llengua preponderant-, Gàmbia i Mauritània.
dBalears entregarà el 20 de desembre el volum català-xinès i, finalment, la col•lecció es completarà el darrer diumenge del 2009 amb el català-àrab. Es tracta, com es pot veure, de diccionaris dedicats a llengües amb una important implantació entre els immigrants. L'entrega d'ahir completa la col•lecció que dBalears va proporcionar ara fa un any. Els volums que es varen lliurar aleshores foren, també amb el català com a llengua comuna, els d'anglès, castellà, francès, alemany i italià.
dBalears entregarà el 20 de desembre el volum català-xinès i, finalment, la col•lecció es completarà el darrer diumenge del 2009 amb el català-àrab. Es tracta, com es pot veure, de diccionaris dedicats a llengües amb una important implantació entre els immigrants. L'entrega d'ahir completa la col•lecció que dBalears va proporcionar ara fa un any. Els volums que es varen lliurar aleshores foren, també amb el català com a llengua comuna, els d'anglès, castellà, francès, alemany i italià.
diumenge, 29 de novembre del 2009
Ansumana Jawara (Gàmbia)
Fa 4 anys que l'Ansumana es va instal·lar a Igualada. A la capital de l'Anoia va conèixer l'ofici d'adober que no havia vist mai al seu país d'origen, Gàmbia. Ara l'Ansu, nom amb que el coneixen els seus amics, treballa en una de les empreses de pell més importants de la comarca. Amb el nostre IMMIGUIANT visitem aquesta fàbrica però també altres llocs de la ciutat: el camp de futbol on practica el seu esport preferit, la plaça de l'Ajuntament on s'emociona amb els castells dels Moixiganguers, la Biblioteca on va començar a aprendre català amb una parella lingüística...
dijous, 26 de novembre del 2009
Presentació del llibre “El viatge de Kalilu”
Aquest llibre relata la travessia de Kalilu Jammeh, des de Gàmbia a Blanes. Durant el viatge, en Kalilu coneix els límits de la condició humana. I decideix escriure el present llibre i es proposa ajudar a tots els nens/es i joves orfes del seu país, funda i presideix l’Associació SGO.
25 Novembre 2009 a les 20:00h
Lloc: Biblioteca comarcal
(Blanes)
Organitza: Associació Save the Gambians Orphans
25 Novembre 2009 a les 20:00h
Lloc: Biblioteca comarcal
(Blanes)
Organitza: Associació Save the Gambians Orphans
Presentació del llibre “El viatge de Kalilu”
Aquest llibre relata la travessia de Kalilu Jammeh, des de Gàmbia a Blanes. Durant el viatge, en Kalilu coneix els límits de la condició humana. I decideix escriure el present llibre i es proposa ajudar a tots els nens/es i joves orfes del seu país, funda i presideix l’Associació SGO.
25 Novembre 2009 a les 20:00h
Lloc: Biblioteca comarcal
(Blanes)
Organitza: Associació Save the Gambians Orphans
25 Novembre 2009 a les 20:00h
Lloc: Biblioteca comarcal
(Blanes)
Organitza: Associació Save the Gambians Orphans
El president de Gàmbia assegura que la bruixeria cura la sida i l'asma.El Periodico 23 Nov. 2009
Un bruixot escriu conjurs a Berefet, un petit poble del centre de Gàmbia.
En un racó del poble de Brufut, a la costa de Gàmbia, el bruixot Abubacarr es balanceja amb aire cregut, envoltat d’herbes i beuratges. Té 52 anys i és un home pausat i reflexiu, però amb cert toc maquiavèl•lic, i que presumeix de la seva popularitat a tot el país gràcies als seus dots. «L’he vist diverses vegades per la televisió», l’interromp Dembo, un dels seus pacients del dia, que l’escruta amb un gest d’admiració i respecte. Abubacarr assenteix i mira la periodista. «A mi, senyora, em visiten persones del Govern, famosos, artistes, militars. Tots amb els mateixos objectius: obtenir més poder, allunyar els enemics, preveure el futur…», explica, jugant amb un mòbil Blackberry d’última generació que contrasta amb la pobresa del lloc.
A Àfrica, màgies i bruixeries es resisteixen a morir. Peripècies i relats plens de fantasia, històries que semblen com miracles, sense explicació possible: el continent negre dóna per a això i per a moltes coses més, malgrat que totes aquestes pràctiques no estiguin en absolut exemptes de polèmiques i d’ombres.
Caceres humanes
En països com Gàmbia, la bruixeria i el poder segueixen estant íntimament lligats i generant, segons denuncien organitzacions internacionals, violacions de drets humans. El fenomen desperta poc interès entre els mitjans de comunicació locals i la població, però sí que preocupa els observadors. Tania Bernath, una investigadora d’Amnistia Internacional (AI), va elaborar el mes de març passat un informe en què es denunciava la participació de fetillers, convidats pel Govern, juntament amb agents de policia en la persecució d’unes 1.000 persones a tot el país.
Va ser en els mateixos dies que Halifa Sallah, dirigent de l’oposició gambiana i periodista, va ser empresonat després que denunciés, en un article difós pel diari progressista Foroyaa, la utilització de bruixots per part del Govern.
Amb les coses d’aquesta manera, la majoria dels gambians viuen avui aquests abusos amb el desinterès necessari per evitar represàlies. Tanquen els ulls i es tapen les orelles. «Sí, sí. Gàmbia és un país petit i tothom sap que passen aquestes coses, però… és millor evitar el tema; ens escolten, els del Govern», assegura un noi, diguem-li Muhammar, que demana l’anonimat per por del règim del president Yahya Jammeh, en el poder des que va fer un cop d’Estat el 1994.
«A Gàmbia, els bruixots estan en alça, perquè és una professió rendible en un país pobre, on la majoria de la gent creu cegament en els poders de conjurs, yuyús [amulets] i altres màgies», explica un membre d’una oenagé internacional. La majoria d’aquests fetillers viuen, i viuen bé, de les donacions dels seus pacients.
Segons Sergio Baldi, professor de la Universitat Oriental de Nàpols i expert en l’Àfrica Occidental, la qüestió de fons és el freqüent ús polític de la bruixeria i de les pràctiques màgiques en aquesta zona del món. «Molts polítics africans que s’han format a Europa o als EUA s’acosten a aquestes creences perquè les consideren una excel•lent arma per controlar i manipular les masses», diu Baldi. «En altres paraules, fan ús de la ingenuïtat dels seus ciutadans com a instrument per mantenir-se al poder», afegeix.
El president fetiller
No és cap secret que el mateix president Jammeh es vanta de ser un curandero –fins i tot al seu currículum oficial, divulgat a la pàgina web del Govern-- i que s’envolta de ministres que coincideixen amb les seves estrafolàries teories.
La sida, l’asma i la hipertensió són algunes de les malalties que diu que pot curar amb beuratges Jammeh, que també gaudeix del suport del seu ministre de Sanitat, Tamsir Mbowe, un ginecòleg de 43 anys que va estudiar a Ucraïna i Irlanda. «Tinc 15 anys de pràctica mèdica, i si dic que el tractament funciona, és que funciona», repeteix Mbowe.
Importa poc en la remota Gàmbia que la comunitat científica internacional no hi estigui d’acord. Cada dijous, Jammeh rep els seus pacients a la seva exclusiva residència a Banjul, la capital del país. Hi ha poca gent a Gàmbia que s’hagi atrevit fins ara a discutir les afirmacions del president Jammeh. Ho va fer, cap a l’any 2007, la coordinadora local de les Nacions Unides, la zimbabuesa Fadzai Gwarazimba. Simplement li se li va dir que en 48 hores havia d’abandonar el país
En un racó del poble de Brufut, a la costa de Gàmbia, el bruixot Abubacarr es balanceja amb aire cregut, envoltat d’herbes i beuratges. Té 52 anys i és un home pausat i reflexiu, però amb cert toc maquiavèl•lic, i que presumeix de la seva popularitat a tot el país gràcies als seus dots. «L’he vist diverses vegades per la televisió», l’interromp Dembo, un dels seus pacients del dia, que l’escruta amb un gest d’admiració i respecte. Abubacarr assenteix i mira la periodista. «A mi, senyora, em visiten persones del Govern, famosos, artistes, militars. Tots amb els mateixos objectius: obtenir més poder, allunyar els enemics, preveure el futur…», explica, jugant amb un mòbil Blackberry d’última generació que contrasta amb la pobresa del lloc.
A Àfrica, màgies i bruixeries es resisteixen a morir. Peripècies i relats plens de fantasia, històries que semblen com miracles, sense explicació possible: el continent negre dóna per a això i per a moltes coses més, malgrat que totes aquestes pràctiques no estiguin en absolut exemptes de polèmiques i d’ombres.
Caceres humanes
En països com Gàmbia, la bruixeria i el poder segueixen estant íntimament lligats i generant, segons denuncien organitzacions internacionals, violacions de drets humans. El fenomen desperta poc interès entre els mitjans de comunicació locals i la població, però sí que preocupa els observadors. Tania Bernath, una investigadora d’Amnistia Internacional (AI), va elaborar el mes de març passat un informe en què es denunciava la participació de fetillers, convidats pel Govern, juntament amb agents de policia en la persecució d’unes 1.000 persones a tot el país.
Va ser en els mateixos dies que Halifa Sallah, dirigent de l’oposició gambiana i periodista, va ser empresonat després que denunciés, en un article difós pel diari progressista Foroyaa, la utilització de bruixots per part del Govern.
Amb les coses d’aquesta manera, la majoria dels gambians viuen avui aquests abusos amb el desinterès necessari per evitar represàlies. Tanquen els ulls i es tapen les orelles. «Sí, sí. Gàmbia és un país petit i tothom sap que passen aquestes coses, però… és millor evitar el tema; ens escolten, els del Govern», assegura un noi, diguem-li Muhammar, que demana l’anonimat per por del règim del president Yahya Jammeh, en el poder des que va fer un cop d’Estat el 1994.
«A Gàmbia, els bruixots estan en alça, perquè és una professió rendible en un país pobre, on la majoria de la gent creu cegament en els poders de conjurs, yuyús [amulets] i altres màgies», explica un membre d’una oenagé internacional. La majoria d’aquests fetillers viuen, i viuen bé, de les donacions dels seus pacients.
Segons Sergio Baldi, professor de la Universitat Oriental de Nàpols i expert en l’Àfrica Occidental, la qüestió de fons és el freqüent ús polític de la bruixeria i de les pràctiques màgiques en aquesta zona del món. «Molts polítics africans que s’han format a Europa o als EUA s’acosten a aquestes creences perquè les consideren una excel•lent arma per controlar i manipular les masses», diu Baldi. «En altres paraules, fan ús de la ingenuïtat dels seus ciutadans com a instrument per mantenir-se al poder», afegeix.
El president fetiller
No és cap secret que el mateix president Jammeh es vanta de ser un curandero –fins i tot al seu currículum oficial, divulgat a la pàgina web del Govern-- i que s’envolta de ministres que coincideixen amb les seves estrafolàries teories.
La sida, l’asma i la hipertensió són algunes de les malalties que diu que pot curar amb beuratges Jammeh, que també gaudeix del suport del seu ministre de Sanitat, Tamsir Mbowe, un ginecòleg de 43 anys que va estudiar a Ucraïna i Irlanda. «Tinc 15 anys de pràctica mèdica, i si dic que el tractament funciona, és que funciona», repeteix Mbowe.
Importa poc en la remota Gàmbia que la comunitat científica internacional no hi estigui d’acord. Cada dijous, Jammeh rep els seus pacients a la seva exclusiva residència a Banjul, la capital del país. Hi ha poca gent a Gàmbia que s’hagi atrevit fins ara a discutir les afirmacions del president Jammeh. Ho va fer, cap a l’any 2007, la coordinadora local de les Nacions Unides, la zimbabuesa Fadzai Gwarazimba. Simplement li se li va dir que en 48 hores havia d’abandonar el país
Subscriure's a:
Missatges (Atom)