Petita Noticia de Gambia

Gambia és un petit pais de l’Africa Occidental ,ens podeu trobar més o menys a 13º 20” Nord , 16º 40”, a Fajara.
Gambia i ho dic amb tot el respecte, te un mapa que sembla tret d’un manual mèdic de l’aparell digestiu. Te una forma totalment intestinal,ben bé sembla el somni d’un digestòleg, però ara no és això el que ens ocupa, quan arribi el moment ja parlarem de perquè te aquesta forma.La Capital és Banjul.

Gambia ocupa la posició 155 d’un total de 177 al rànquing de l’Index de desenvolupament Huma de les Nacions Unides. La renta per càpita és de 376 USD.Actualment te un 16,6 % de la població que viu emigrada a tercers paissos.Aquests emigrants envien uns 48 milions d’euros l’any al pais.

Els indicadors de salut aporten més llum a la situació del pais. L’esperança de vida, tot i ser superior a la de lar egió, és baixa, 55 anys pels homes i 59 per les dones, no tant però com la que teníem a Moçambic.La mortalitat en menors de cinc anys és de 122 per 1000.Es a dir, 122 de cada 1000 nens nascuts vius moren abans d’arribar als cinc anys.La mortalitat en menors de d’una any és del 85 per mil, i la mort neonatal, és a dir la que es dona entre el part i els primers 28 dies desprès del part és de 46 per 1000.
Les principals causes de mortalitat en menors de cinc anys son , les causes neonatals amb un 36%, la Malària amb un 29% i per Pneumònia un 16%.

A gambià hi ha una dictadura en transició cap a un règim democràtic,amb eleccions ara el 2011.Actualment mana el sa Excel·lència el President Yahya AJJ Jammeh, des de fa ara quinze anys desprès de fer un cop d’estat. L’oposició pel que diu la revista de la BBC Focus on Africa no sembla ser una alternativa massa bona. Hi ha un moviment liderat per un tal Halifa Sallah que es diu Agenda 21 que cal veure com s’anirà posicionant a mesura que s’acostin les eleccions.

Gàmbia te pel capbaix un milió i mig d’ànimes. La població és majoritàriament Musulmana i hi ha sis ètnies principals al país, els Mandinka, els Wollof, els Serer, els Fula, els Jola, els Serahule i els Aku.

Els equips de football del pais son el Manchester United, el Barça, el Chelsea i suposo que algú serà suporter del Madrid.

La cervesa del país és la Jul Brew, que te com a símbol un ocell, un FisherKing, i un Cocodril, ajudant a captar l’esperit del país.

Segur que és un retrat una mica borrós del país, però ara ja sabem tots més o meys a on som i a on ens juguem els cuartos.

La primera topada

L’any 1446 en Nuno Tristao amb una caravel·la va arribar a la desembocadura del riu Gàmbia. Havien fet falta alguns avenços tecnològics per tal de navegar tant al sud. Les caravel·les, armades amb vela rodona recolzada amb vela llatina podien navegar més cenyides al vent i seguir la ruta de la costa occidental africana.
El 1466 els portuguesos varen colonitzar les illes desertes llavors de Cabo Verde, i el 1480 els Cabo Verdians varen aconseguir del Rei Alfons V de Portugal el dret a comerciar amb la costa occidental africana. La primera generació de portuguesos i cap verdians els hi va anar prou be. Comerciaven cavalls a canvi d’esclaus, or i cola .Per un cavall donaven 10 esclaus. Desprès d’un període inicial de desconfiança, els mercaders africans ja s’aventuraven a pujar a les caravel·les portugueses per fer les transaccions.
Ara be, el 1475, un grup de caravel·les va fondejar prop de Mbangkama, al regne de Numi, a la part nord de la desembocadura del riu Gàmbia. No eren portuguesos. La seva bandera era la de la Corona d’Aragó. Els comerciants africans, no distingint entre portuguès o català, varen fer com sempre , es van apropar i van pujar a les caravel·les. Aquesta vegada i per la magnitud de l’estol de naus que van arribar, el mateix mansa , el cap dels Niumi, va pujar a una de les caravel·les. En total 160 natius van anar pujant a bord carregats de bens per comerciar.
Els catalans, quan van veure que ja havien pujat tos, varen alçar les veles i varen marxar amb els 160 natius, i els bens que aquests duien per comerciar. El Rei Ferran dit el Catòlic, quan es va assabentar, va ordenar el retorn dels presoners, coneixedor de les implicacions que aquest acte de pirateria podia tenir amb Portugal i amb el comerç amb la regió. El Rei va manar l’immediat retorn del Mansa. malauradament les caravel·les ja havien fet via cap a Cartagena i havien venut a 20 dels esclaus, entre ells nens i dones. El Mansa va ser retornat, pero pel que diuen, no se li va passar mai l’emprenyamenta i durant força temps els Niuni no varen ser gaire receptius als visitants de la península ibèrica.
(adaptat de J.W.Blake,Europeans in West Africa,1450-1560.London:Hakluty Society,1942.Vol I, 213-17, citat a Donald R. Wright The world and a very small place in Africa .M.E.Sharpe Armonk New York ,London England 2004)

Vaig llegir aquesta poesia un parell de dies despres d'arribar

The Boat Boys

Barcelona or Barrsaxa

Oh Barcelona, Oh Barcelona here we come

Either we arribe on your shores

Or perish i Barrsaxa

As your gold and silver,

Has been looted from our coffers

By the white man, cheats,

Multinationals and our leaders

And deposited in your banks,

Now is redemption time,

Barcelona, Barcelona or Barrsaxa

Publicat al llibre The Boat Boys , Barcelona or Barrsaxa, escrit per Papa Jeng i publicat per Uhuru Publishing Stockholm & Omar Sarr Digital Publishing Banjul, The Gambia.

Som a Gambia

Quan estàvem preparant el viatge a Gàmbia, uns em deien “A si Gana , un lloc fantàstic”, altres em preguntaven a on parava aquest pais, pocs el coneixien, tot i que la població de Gàmbia és la segona en quantitat d’immigrants que hi ha a casa nostra. Segons les estadístiques de la Generalitat, el 2008 n’eren més de 15.000.
No està malament per un país de 1,5 milions d’habitants.
Espero que aquest Blog serveixi per apropar ambdues cultures.