divendres, 11 de desembre del 2009

Una escola reclama més places per aprendre català

El col•lectiu de l´AMPA del CEIP el Pla de l´Ametller de Banyoles ha posat de manifest que la comarca del Pla de l´Estany es troba en una situació deficient d´oferta de places on poder aprendre el català. Aquesta conclusió és a la que ha arribat el centre després d´iniciar un projecte d´integració de mares de l´ètnia sarahule (Gàmbia), el Sakhanu, que ha desbordat l´absorció del projecte.
«L´any passat ja es van quedar força mares fora del projecte, però l´èxit i el boca a boca han provocat una afluència superior al que nosaltres podem assumir», va explicar una de les membres de l´AMPA, Rocío Abelenda. El fet és que el projecte està pensat per un grup reduït i de mares d´alumnes, en canvi, aquest any, el CEIP s´ha trobat que la demanda s´ha ampliat a mares d´altres escoles i d´altres països, com les marroquines.
En aquest sentit, Abelenda explicava que no pertoca al centre responsabilitzar-se d´aquesta gent, sinó que ho han de fer «les escoles d´adults» va afegir mentre criticava la falta de places per poder-ho fer.
Ara bé, aquest problema no és puntual d´aquesta escola, sinó que tal com va explicar Abelenda «és un problema en l´àmbit comarcal». Al Pla de l´Ametller demanen classes de català un 30% dels immigrants.

dijous, 3 de desembre del 2009

La Caravana Solidària creua la frontera amb Senegal

La normalitat comença a tornar a la caravana de l'ONG Barcelona Acció Solidària després que a quarts de nou hora catalana creuessin la frontera de Mauritània amb el Senegal. A més, durant el dia els cooperants han pogut fer dues entregues de material solidari a Nouakchott i a la mateixa frontera dels dos països africans. Durant la travessa fins a la frontera, l'expedició ha comptat amb la protecció de militars d'elit de l'exèrcit maurità, que no ha volgut perdre de vista ni un moment els combois i ha fet que sempre circulessin molt junts per garantir la seguretat dels cooperants catalans. Mentrestant, dos membres de l'ONG segueixen a Nouakchott esperant notícies sobre els tres companys segrestats.

El viatge, però, no ha estat exempt d'algunes dificultats, com quan un dels camions s'ha quedat encallat unes dues hores enmig de la sorra. En aquest punt, a uns 40 quilòmetres de la frontera amb Senegal, els cooperants també han destacat la col•laboració de l'exèrcit. Aquest imprevist farà arribar més tard del previst a la ciutat senegalesa de Thiès.

A partir d'aquí, l'expedició es dividirà en dos per fer entregues del material a Gàmbia per després retrobar-se de nou a Cassamance i fer plegats l'últim tram del viatge fins a Dakar.

En aquesta recta final de l'expedició, els cooperants es trobaran amb el grup que va anar en avió fins al Senegal, i del qual en forma part la dona de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.

Durant aquest dimecres, també s'ha decidit suprimir la parada a Diaka Medina (Senegal) del recorregut per tal de recuperar el temps que ha passat a Nouakchott (Mauritània) amb motiu del segrest a tres cooperants catalans.

dilluns, 30 de novembre del 2009

Diari de Balears repartirà de franc el diccionari Català-Wolof - dBalears | 30/11/2009 |

El diccionari català-búlgar es va entregar ahir de franc amb dBalears. Foto: Pilar Pellicer.dBalears es va exhaurir ahir a molts punts de venda. L'entrega del diccionari català-búlgar, que es va repartir de franc amb dBalears, provocà que en poques hores no quedassin exemplars a molts quioscs de premsa. La col•lecció té el patrocini del Govern de les Illes Balears i la garantia de l'Enciclopèdia Catalana. El diccionari que es va repartir ahir és el primer d'una col•lecció, que tindrà continuïtat durant els pròxims quatre diumenges. Així mateix, dia 6 de desembre es regalarà el de català-romanès i set dies després, el volum català-wòlof. El wòlof es parla al Senegal -hi és la llengua preponderant-, Gàmbia i Mauritània.

dBalears entregarà el 20 de desembre el volum català-xinès i, finalment, la col•lecció es completarà el darrer diumenge del 2009 amb el català-àrab. Es tracta, com es pot veure, de diccionaris dedicats a llengües amb una important implantació entre els immigrants. L'entrega d'ahir completa la col•lecció que dBalears va proporcionar ara fa un any. Els volums que es varen lliurar aleshores foren, també amb el català com a llengua comuna, els d'anglès, castellà, francès, alemany i italià.

diumenge, 29 de novembre del 2009

Ansumana Jawara (Gàmbia)

Fa 4 anys que l'Ansumana es va instal·lar a Igualada. A la capital de l'Anoia va conèixer l'ofici d'adober que no havia vist mai al seu país d'origen, Gàmbia. Ara l'Ansu, nom amb que el coneixen els seus amics, treballa en una de les empreses de pell més importants de la comarca. Amb el nostre IMMIGUIANT visitem aquesta fàbrica però també altres llocs de la ciutat: el camp de futbol on practica el seu esport preferit, la plaça de l'Ajuntament on s'emociona amb els castells dels Moixiganguers, la Biblioteca on va començar a aprendre català amb una parella lingüística...

dijous, 26 de novembre del 2009

Presentació del llibre “El viatge de Kalilu”

Aquest llibre relata la travessia de Kalilu Jammeh, des de Gàmbia a Blanes. Durant el viatge, en Kalilu coneix els límits de la condició humana. I decideix escriure el present llibre i es proposa ajudar a tots els nens/es i joves orfes del seu país, funda i presideix l’Associació SGO.


25 Novembre 2009 a les 20:00h


Lloc: Biblioteca comarcal
(Blanes)

Organitza: Associació Save the Gambians Orphans

Presentació del llibre “El viatge de Kalilu”

Aquest llibre relata la travessia de Kalilu Jammeh, des de Gàmbia a Blanes. Durant el viatge, en Kalilu coneix els límits de la condició humana. I decideix escriure el present llibre i es proposa ajudar a tots els nens/es i joves orfes del seu país, funda i presideix l’Associació SGO.


25 Novembre 2009 a les 20:00h


Lloc: Biblioteca comarcal
(Blanes)

Organitza: Associació Save the Gambians Orphans

El president de Gàmbia assegura que la bruixeria cura la sida i l'asma.El Periodico 23 Nov. 2009

Un bruixot escriu conjurs a Berefet, un petit poble del centre de Gàmbia.
En un racó del poble de Brufut, a la costa de Gàmbia, el bruixot Abubacarr es balanceja amb aire cregut, envoltat d’herbes i beuratges. Té 52 anys i és un home pausat i reflexiu, però amb cert toc maquiavèl•lic, i que presumeix de la seva popularitat a tot el país gràcies als seus dots. «L’he vist diverses vegades per la televisió», l’interromp Dembo, un dels seus pacients del dia, que l’escruta amb un gest d’admiració i respecte. Abubacarr assenteix i mira la periodista. «A mi, senyora, em visiten persones del Govern, famosos, artistes, militars. Tots amb els mateixos objectius: obtenir més poder, allunyar els enemics, preveure el futur…», explica, jugant amb un mòbil Blackberry d’última generació que contrasta amb la pobresa del lloc.
A Àfrica, màgies i bruixeries es resisteixen a morir. Peripècies i relats plens de fantasia, històries que semblen com miracles, sense explicació possible: el continent negre dóna per a això i per a moltes coses més, malgrat que totes aquestes pràctiques no estiguin en absolut exemptes de polèmiques i d’ombres.

Caceres humanes
En països com Gàmbia, la bruixeria i el poder segueixen estant íntimament lligats i generant, segons denuncien organitzacions internacionals, violacions de drets humans. El fenomen desperta poc interès entre els mitjans de comunicació locals i la població, però sí que preocupa els observadors. Tania Bernath, una investigadora d’Amnistia Internacional (AI), va elaborar el mes de març passat un informe en què es denunciava la participació de fetillers, convidats pel Govern, juntament amb agents de policia en la persecució d’unes 1.000 persones a tot el país.
Va ser en els mateixos dies que Halifa Sallah, dirigent de l’oposició gambiana i periodista, va ser empresonat després que denunciés, en un article difós pel diari progressista Foroyaa, la utilització de bruixots per part del Govern.
Amb les coses d’aquesta manera, la majoria dels gambians viuen avui aquests abusos amb el desinterès necessari per evitar represàlies. Tanquen els ulls i es tapen les orelles. «Sí, sí. Gàmbia és un país petit i tothom sap que passen aquestes coses, però… és millor evitar el tema; ens escolten, els del Govern», assegura un noi, diguem-li Muhammar, que demana l’anonimat per por del règim del president Yahya Jammeh, en el poder des que va fer un cop d’Estat el 1994.
«A Gàmbia, els bruixots estan en alça, perquè és una professió rendible en un país pobre, on la majoria de la gent creu cegament en els poders de conjurs, yuyús [amulets] i altres màgies», explica un membre d’una oenagé internacional. La majoria d’aquests fetillers viuen, i viuen bé, de les donacions dels seus pacients.
Segons Sergio Baldi, professor de la Universitat Oriental de Nàpols i expert en l’Àfrica Occidental, la qüestió de fons és el freqüent ús polític de la bruixeria i de les pràctiques màgiques en aquesta zona del món. «Molts polítics africans que s’han format a Europa o als EUA s’acosten a aquestes creences perquè les consideren una excel•lent arma per controlar i manipular les masses», diu Baldi. «En altres paraules, fan ús de la ingenuïtat dels seus ciutadans com a instrument per mantenir-se al poder», afegeix.
El president fetiller
No és cap secret que el mateix president Jammeh es vanta de ser un curandero –fins i tot al seu currículum oficial, divulgat a la pàgina web del Govern-- i que s’envolta de ministres que coincideixen amb les seves estrafolàries teories.
La sida, l’asma i la hipertensió són algunes de les malalties que diu que pot curar amb beuratges Jammeh, que també gaudeix del suport del seu ministre de Sanitat, Tamsir Mbowe, un ginecòleg de 43 anys que va estudiar a Ucraïna i Irlanda. «Tinc 15 anys de pràctica mèdica, i si dic que el tractament funciona, és que funciona», repeteix Mbowe.
Importa poc en la remota Gàmbia que la comunitat científica internacional no hi estigui d’acord. Cada dijous, Jammeh rep els seus pacients a la seva exclusiva residència a Banjul, la capital del país. Hi ha poca gent a Gàmbia que s’hagi atrevit fins ara a discutir les afirmacions del president Jammeh. Ho va fer, cap a l’any 2007, la coordinadora local de les Nacions Unides, la zimbabuesa Fadzai Gwarazimba. Simplement li se li va dir que en 48 hores havia d’abandonar el país

dimecres, 25 de novembre del 2009

La consellera Capdevila lliura als alumnes del CEIP Sant Anna de Premià de Dalt el conte ‘Ivan l’emigrant’ sobre els valors de la solidaritat

Al municipi hi viuen 929 persones immigrades de 59 nacionalitats diferents



La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presidit aquest matí el lliurament del conte ‘Ivan l’emigrant’ als alumnes del Centre d’Educació Infantil i Primària Santa Anna de Premià de Dalt. Aquest còmic és el cinquè títol de la col·lecció ’Els contes de Premià de Dalt’ que té per objectiu donar a conèixer als infants del municipi diferents elements del patrimoni local i inculcar-los valors com ara la solidaritat, el respecte i la convivència.

En aquest sentit, el conte ‘Ivan l’emigrant’ narra el procés d’integració al municipi d’un infant argentí arribat al municipi des de Buenos Aires. Cal recordar que a Premià de Dalt, segons les darreres dades, 929 veïns i veïnes (el 9,2%) són d’origen immigrant.

Al municipi, a més, l’amplitud del fenomen s’explica encara més si tenim presents les dades d’origen de les persones immigrades. Les 929 censades corresponen a 59 nacionalitats diferents, sent la comunitat marroquina la més nombrosa (319 persones) seguida de la italiana (57), l’argentina (46) i la colombiana (46).

El Maresme, la quarta comarca amb més població immigrant

Al conjunt del Maresme, el percentatge de persones d’origen immigrant puja al 12,8% amb 54.914 censades. Aquestes xifres converteixen la comarca en la quarta de tot el país amb més volum d’immigració en xifres absolutes per darrere del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

El perfil d’origen de les persones immigrades a la comarca és molt similar al de Premià de Dalt. El Marroc el principal país emissor (15.562 persones) seguit de Gàmbia (3.157), l’Argentina (2.768) i Itàlia (2.638). Al conjunt de la comarca hi viuen persones de 128 nacionalitats diferents. Per edats, el 18,2% de la població d’origen immigrant del Maresme té menys de 14 anys i el 27,6% entre 15 i 29.


Per afavorir la integració d‘aquestes persones el Departament d’Acció Social i Ciutadania desenvolupa aquest darrer trimestre un projecte pilot d’alfabetització. Aquest pla, que dóna compliment al Pacte Nacional per a la Immigració, té lloc a 64 municipis d’arreu de Catalunya entre els quals hi ha Arenys de Mar, Premià de Mar, Calella i Mataró. En aquests cursos s’hi han inscrit 28 persones.
L’objectiu és millorar la formació de les persones immigrades d’origen estranger que manifesten dèficits en escriptura i comprensió lectora per tal d’incrementar la seva autonomia personal, facilitar la seva incorporació sociolaboral i contribuir, alhora, a l’èxit escolar dels seus fills i filles.

Nens de Sant Joan Despí decideixen cooperar amb una escola a Brikama , Gàmbia

El Consell dels Infants de Sant Joan Despí, un ens consultiu de l’Ajuntament de la ciutat en el qual estan representades les 8 escoles d’infantil i primària del municipi, ha arribat a la quarta promoció. Dimarts, 17 de novembre, es va fer l’acte de constitució, presidit per l’alcalde, en el qual es van presentar els nois i noies que s’incorporen eguany. Els membres del consell van avançar la seva intenció de continuar amb diferents projectes iniciats en cursos anteriors com ara seguir fent créixer el Bosc dels Infants, incorporar continuts al seu ‘blog’ d’Internet i seguir col•laborant en diferents activitats ciutadanes.

Per la seva banda, l’alcalde els va donar idees. Antoni Poveda va proposar al Consell tres feines per tal que en puguin desnevolupar una: organitzar un acte de sensibilització i cloenda per al Pla d’Educació Ambiental que fan les escoles; dissenyar l’espai infantil que tindrà la nova biblioteca que ara s’està construint al barri Centre i elaborar un joc en anglès amb Sant Joan Despí com a tema principal.

L’alcalde es va mostrar molt satisfet per la feina feta fins ara pel Consell d’Infants, tot destacant l’atorgament d’una subvenció de 5.000 euros per a un projecte de cooperació. Aquest ajut, atorgat per l’Ajuntament, ha servit finalment per finançar un projecte de noves tecnologies a dues escoles de Brikama (Gàmbia), una iniciativa de Solidança. “Va ser molt interessant veure com les ONG presentaven als infants les seves propostes, que les van estudiar i valorar. Per una vegada, els nens i nenes tenien la decisió”, va assenyalar l’alcalde, qui va afegir que “aquest Consell, a banda d’aconseguir que els infants puguin incidir de manera directa sobre la ciutat, els hi facilita eines per desenvolupar habilitats de negociació, participació, lideratge... és molt interessant”.

La Universitat de Lleida coopera amb Gàmbia

La Universitat de Lleida ha col•laborat en el finançament de 55 projectes de cooperació a l'Àfrica des de l'any 1994. Així ho ha destacat el rector de la UdL, Joan Viñas, durant la celebració a Etiòpia de les jornades de treball L'accés a l'èxit: el foment de l'intercanvi i la confiança entre Europa i Àfrica, organitzades per l'Associació d'Universitats Europees. Viñas hi ha participat com a representant de les universitats espanyoles, per designació de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).
El rector ha explicat que la UdL ha repartit més de 96.000 euros en iniciatives solidàries a la mateixa Etiòpia, Togo, Senegal, Tanzània, Burkina Faso, Costa d'Ivori, República Democràtica del Congo, Moçambic, Gàmbia, Guinea Equatorial, Kenya, Sierra Lleona i Algèria. Tots aquests projectes, liderats per professors i membres del personal d'administració i serveis de la UdL, representen un 28% del total de projectes de cooperació que han comptat amb el suport de la Universitat de Lleida.
En la trobada també s'ha destacat el fet que la UdL disposi d'una Oficina de Cooperació i Solidaritat, que es troba en marxa des de l'any 1995 i que pot servir d'exemple per altres universitats. En la seua ponència, Joan Viñas també ha parlat de la posada en marxa d'un Màster d'Estudis Africans en el marc de l'Institut Catalunya-Àfrica, en què participa la Universitat de Lleida.
A les jornades de treball que han tingut lloc a Addis Abeba hi han participat 33 rectors i vicerectors d'universitats de 13 països europeus i 11 africans, en el marc del programa Erasmus Mundus de la Comissió Europea. L'objectiu ha estat establir línies de col•laboració entre els dos continents, especialment pel que fa a l'atracció i manteniment d'alumnes per assegurar que acaben les seues titulacions, així com establir mecanismes per afavorir la mobilitat tant de l'estudiantat com del professorat.

dimarts, 24 de novembre del 2009

L´arribada d´immigrants amb papers creix de nou i arriba a un 19,7%

És un augment superior al registrat durant el passat març, però molt inferior al d'anys anteriors
GIRONA | LAURA FANALS L'arribada d'immigració legal a les comarques gironines ha tornat a repuntar, tot i que no arriba a l'extremat creixement de fa un o dos anys. Segons les dades de la Secretaria d'Estat d'Immigració i Emigració, depenent del Ministeri de Treball, corresponents a 30 de setembre, la xifra de persones estrangeres residint legalment a les comarques gironines era de 142.757, la qual cosa significa un increment del 19,7% respecte a la mateixa data de l'any passat. Aquest augment és bastant superior al registrat durant el març, que només es va situar en poc més del 6%, però en canvi encara es queda lluny del 45% aconseguit l'any anterior. Així doncs, les previsions es compleixen: la immigració continua essent un factor important en la demografia gironina, però el seu pes ja no és tan important com abans.
Aquests 142.757 immigrants amb el certificat de registre o la targeta de residència en vigor suposen un increment de l'1% trimestral, és a dir, respecte les xifres del passat mes de juny, i un augment del 12,74% respecte al 31 de desembre de l'any passat.
La gran majoria dels estrangers (46.821) són de règim comunitari, és a dir, procedents d'altres països de la Unió Europea, mentre que 52.404 compten amb un permís de residència pemanent. Entre els que només es poden quedar al país de forma temporal, n'hi ha 28.690 (és a dir, aproximadament el 20%) que treballen per compte aliè, mentre que només el 0,33 ho fan per compte propi. A més, l'informe assenyala que hi ha 6.124 persones (un 4% del total d'estrangers residint a Girona de forma legal) que han arribat a través del sistema de reagrupament familiar.
Pel que fa a les característiques de la immigració, l'edat mitjana continua essent de 31,6 anys (la mateixa registrada durant el mes de març) , mentre que les dones suposen el 43,3% dels nouvinguts. El grup d'edat més nombrós és el de 16 a 64 anys, amb 110.401 persones, seguit pel d'infants de 0 a 15 (26.489) i el grup de de majors de 65 (que només compta amb 5.568 membres).
Pel que fa a les nacionalitats, els marroquins, amb 43.581 immigrants, són el principal col•lectiu, seguits -a una distància prudencial- dels romanesos, que arriben als 13.586. Per continents, l'Àfrica és clarament el que té més presència a les comarques gironines, ja que hi ha 60.133 persones procedents dels seus països, especialment del Marroc, Gàmbia, Mali i Senegal, entre d'altres. En segon lloc es troba l'Europa comunitària, amb 38.423 immigrants, sobretot procedents de Romania, França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Regne Unit, Bèlgica i Bulgària. El tercer col•lectiu ja és el d'Amèrica Llatina, amb 27.278 persones, amb Colòmbia, Equador i Argentina com a principals països de procedència.

dijous, 12 de novembre del 2009

Tret de la web d'AEO, Gambia Overvieu

Gambia
Overview
Click to enlarge The Gambia has made major progress towards macroeconomic stability in recent years, with growth averaging 6.5 per cent since 2004 on the back of prudent monetary and fiscal policies alongside structural reforms. For 2008, however, GDP growth is estimated to have slowed to 5.7 per cent because of the global financial and economic crises.Unfavourable global developments are likely to lead to reduced exports, tourism receipts, remittances and foreign direct investment flows which will restrain growth over the near term. GDP growth is projected at 5 per cent in both 2009 and 2010. The Gambia has performed well under the IMF Poverty Reduction and Growth Facility (PRGF) programme approved in February 2007, making it possible for the country to reach the Heavily Indebted Poor Countries (HIPC) Completion Point in December 2007 with substantial debt relief ofUSD513.5million (US dollars).


Recent Economic Developments

Economic growth is estimated at 5.7 per cent in 2008, down from 6.3 per cent in 2007. Agriculture picked up strongly but services and industrial production dropped sharply.

The Gambian economy is dominated by services, reflecting the importance of tourism and transit activities. Tourism is the largest earner of foreign exchange and a major source of employment. The Gambia is a regional transit hub, including large reexport activities to Senegal and other countries of the region. Services accounted for 60.5 per cent of output in 2008, agriculture 27.2 per cent and industry 12.3 per cent. Agriculture and industry are dominated by groundnut cultivation and processing. Agricultural output is estimated to have jumped 28.4 per cent in 2008 as groundnut output soared 45.7 per cent after growth of just 3.9 per cent in 2007. Better weather conditions, increased acreage under cultivation and the use of improved farming methods boosted production. Elsewhere in the sector, growth was modest.

Industrial production edged up 0.7 per cent in 2008, well below the 3 per cent growth rate recorded in 2007. Industry was adversely affected by the rising cost of rawmaterials in addition to the chronic problem of insufficient and costly credit, which was exacerbated by unsettled conditions in the financial markets.

Construction has stagnated, largely due to the completion of large road and hotel projects in 2006. Electricity output expanded at an average of 16 per cent over the past two years, partly remedying dire power shortages.

Service sector growth slowed to 6.9 per cent in 2008 from 11.3 per cent in 2007, reflecting weak performances in the crucial trade and tourism sectors. Trade is estimated to have declined 12.9 per cent after growing 7.1 per cent in 2007, while tourism improved from a sluggish 1.7 per cent but only to 3 per cent.The decline in trade reflects the difficulties of the re-export sector which accounts for about 80 per cent of export earnings. Regional integration has also resulted in lower import duties in Senegal while Senegalese port efficiency has improved, eroding The Gambia’s competitiveness as a trading entrepot.Other services weremostly weaker– transportation grew 6 per cent after 8.5 per cent in 2007; communications rose 10 per cent, down from 25 per cent, while real estate and business services expanded 3 per cent, little changed from 3.1 per cent. Public and private consumption each grew more than 17 per cent in 2008 after a 20 per cent increase in public sector salaries implemented as part of ongoing civil service reform. Public investment also rose strongly in 2008.The external sector was a negative contributor to growth as imports soared and exports fell.

Government spending is projected to continue to lead growth in 2009 and 2010. Exports are expected to post modest growth in the next two years.


Macro Economic Policy
The Gambia’s IMF Poverty Reduction and Growth Facility (PRGF) was suspended in 2002 due to misreporting of foreign exchange data by the central bank and irresponsible monetary and fiscal management. Inflation soared and the currency plummeted. Since 2004, the government has made major progress in macroeconomic stability on the back of prudent macroeconomic and monetary policies, which the IMF recognised with a new PRGF in 2007.

While the IMF’s recent Article IV review of The Gambia’s performance was broadly satisfactory, the Fund waived some of the criteria on structural reforms that the country had failed to achieve. The IMF urged the government to adopt policies to sustain long-term growth. The discussions centred on trade and other policies to enhance the country’s international competitiveness. It is expected that fiscal and monetary policy will remain prudent in 2009 and 2010.

Fiscal Policy
In 2008, the government maintained a tight fiscal policy to complement the monetary stance and so maintain low inflation and sustain economic growth.

On the revenue side, the main focus was to strengthen tax administration. The Gambia Revenue Authority (GRA) was established to co-ordinate the government’s revenue collection efforts, broaden the tax base and reduce tax evasion. On expenditure, the emphasis was put on monitoring, accounting and control, while giving priority to social and other sectors such as health, education and agriculture for poverty reduction purposes. The Integrated Financial Management Information System (IFMIS) was launched in 2007 to improve all aspects of the budget process (formulation, execution, monitoring and reporting).

Total revenues rose to an estimated 23.9 per cent of GDP in 2008 from 22.9 per cent in 2007 as both the tax take and grants increased. Direct tax revenue increased 23.3 per cent due to gains in corporate and personal taxes attributable to the creation of the GRA and related efforts. Non-tax revenue fell 26.5 per cent due to a drop in receipts from government services and charges, and proceeds from telecommunication licences.

Total expenditure and net lending increased to an estimated 24.9 per cent of GDP in 2008 from 22.7 per cent in 2007, with current expenditure rising to 18.3 per cent from 16.2 per cent. Interest payments fell 15.5 per cent, reflecting the impact of debt relief.

The overall budget balance moved from a surplus of 0.2 per cent of GDP in 2007 into an estimated deficit of 1.1 per cent of GDP in 2008. The deficit is projected to widen further to 2.4 and 3.8 per cent of GDP in 2009 and 2010. The deficit will be financed mostly through external borrowing.


Monetary Policy
Monetary policy aims to ensure low inflation and exchange rate stability while supporting fiscal policy.

The Central Bank of The Gambia (CBG) follows a monetary targeting regime with broad money the intermediate target and reserve money the operating target. In implementing this policy, the CBG monitors on a weekly basis net domestic assets, which must be kept below a specified ceiling, and its net foreign assets, which must be maintained above a designated floor.

Monetary policy is conducted primarily through open market purchases and sales of Treasury bills. In addition, the CBG occasionally sterilises inflows to moderate exchange rate volatility.

Broad money is estimated to have grown 2.2 per cent in the 12 months to end-November 2008 compared to 7.9 per cent a year earlier. The CBG forecasts money supply growth at 8.7 per cent in 2009 and 10.7 per cent in 2010.

Reflecting the rise in global food and energy prices, inflation rose sharply from less than 1 per cent at the start of 2007 to 6 per cent by the end of that year.

Relatively tight monetary conditions and currency appreciation, coupled with the elimination of the sales tax on basic commodities, helped contain inflation in early 2008 but by November it was higher again, at 6.5 per cent. Inflation is expected to fall to 6 per cent in 2009 and 5 per cent in 2010.

The average bank capital adequacy ratio is 23 per cent, well above theminimum 8 per cent requirement.

The average non-performing loan ratio stood at 7 per cent at end-September 2008 while the loan to deposit ratio was 39 per cent. Interest rate spreads are high compared to other developing countries, contributing to the low level of financial intermediation. The CBG has taken several measures to broaden and deepen the financial sector, including encouraging new entrants, extending banking hours and setting up a credit reference bureau.

Microfinance is one of the cornerstones of poverty reduction. The CBG oversees microfinance institutions and has licensed 63 Village Savings and Credit Associations (VISACAs) and five finance companies.

These organisations currently serve 78 660 depositors and borrowers.

External Position
The Gambia’s open economy, heavy reliance on groundnuts, re-exports and tourism make it inherently vulnerable to developments in other countries, so requiring an adequate level of reserves which were equivalent to 4.9 months of imports in 2008.

The current account deficit is estimated to have widened to 18.3 per cent of GDP in 2008 from12.5 per cent in 2007, reflecting a widening of the trade deficit to 30.5 per cent of GDP. The services balance and current transfers deteriorated from surpluses of 10.3 per cent and 11.2 per cent of GDP in 2007 to 8 per cent and 9.7 per cent in 2008, respectively. These figures reflect the impact of a deepening global downturn which has cut exports, tourism receipts, remittances and foreign direct investment flows.

The capital and financial account surplus is projected to fall to USD 85.7 million in 2008 from USD 113.8 million in 2007. The overall balance of payments is estimated at a deficit of USD 54.6 million in 2008 following a surplus of USD 32 million in 2007.

Foreign direct investment flows, which amounted to 10 per cent of GDP in 2007, are projected to decline in 2009 and 2010. Remittances will likely fall as employment opportunities become scarcer abroad and exports may suffer due to weaker global demand.



Structural Issues
Private Sector Development
The government’s privatisation programme aims to reduce demands on the national budget and improve the use of scarce resources.

The Gambia is in the middle rankings of widely-used indicators for business climate and economic competitiveness when compared to other sub-Saharan African countries.

In the 2008 World Bank’s Doing Business survey, The Gambia was ranked 113 out of 175 countries, better than its neighbours, including Senegal on 146, but below others in the region such as Ghana.

For ease of international trade transactions, The Gambia ranks third in sub-Saharan Africa. Customs administration and international trade procedures in general are among the least onerous in West Africa. Inflows of FDI in recent years, mostly in construction and tourism, reflect these findings. The Gambia is ranked favourably on labour regulation but poorly on investor protection, tax rates and procedures.

The private sector complains about inadequate government support. The Gambia Investment Promotion and Free Zone Authority (GIPFZA) and some representatives of the private sector claim that the exemptions and privileges in The Investment Promotion Act (2001) are not uniformly applied and held up by red tape. Other problems include weak infrastructure, especially energy and transport; lack of credibility in monetary and fiscal policies; high interest rates and slow progress on privatisation. The government, however, sold 50 per cent of telecom CAMTEL-GAMCEL Co. Ltd. in 2007 and identified 14 public enterprises for divestiture. One of these, the Management Services Agency (MSA), was sold in 2008.

An Alternative Dispute Resolution (ADR) Act was passed in 2005 to ease pressure on the commercial court and the ADR secretariat is currently in operation. There are plans to review the Companies Act in order to improve reporting and auditing standards.

The Gambia’s investment promotion strategy, known as the Gateway Project, started in 2002 and aims to make the country the entry point for West Africa. Setting up GIPFZA as a one-stop shop for investors brought some improvement in the business climate but it has not been effective in revitalising the private sector and export activity.

Commercial banks in The Gambia do not seem to have any significant direct exposure to the “toxic” securities at the heart of the current global financial crisis. Limited external borrowing by the banks and the composition of existing credit lines suggest the banking industry is sound.

Other Recent Developments
Since 1996, The Gambia’s score has deteriorated on three out of the World Bank’s six measures of governance– “government effectiveness,” “rule of law” and “control of corruption.” Progress has been made in “voice and accountability,” “political stability” and “regulatory quality.”

In 2000, the government, with assistance from the World Bank, commissioned a study on the institutions of the legal system, leading to a framework for reform. Judicial sector reform was a major theme at the Poverty Reduction Strategy Papers roundtable conference held in London in February 2008. Improving Civil Service in The Gambia, which has been the foundation for the Civil Service Reform Strategy (Medium Term Plan 2008–2011). The average civil service salary in The Gambia is three times per capita income but lower grade levels are still minimal. Private sector salaries can be up to 20 times those of civil servants, depending on the grade, and this has been taken to justify wage hikes to retain government staff. Two pay reform proposals were suggested in the civil service reformstudy. One proposes salary increases of 68 per cent to 83 per cent, with a bias toward the lower grades.The other focusesmore on higher grades, seeking to stop losses among professional and managerial staff in government.

In 2007/08 the government, in collaboration with the World Bank, AFDB and the UK’s Department for International Development (DFID), prepared a study entitled Improving Civil Service in The Gambia, which has been the foundation for the Civil Service Reform Strategy (Medium Term Plan 2008–2011). The average civil service salary in The Gambia is three times per capita income but lower grade levels are still minimal. Private sector salaries can be up to 20 times those of civil servants, depending on the grade, and this has been taken to justify wage hikes to retain government staff. Two pay reform proposals were suggested in the civil service reform study. One proposes salary increases of 68 per cent to 83 per cent, with a bias toward the lower grades. The other focuses more on higher grades, seeking to stop losses among professional and managerial staff in government.

The government is aware that it has to improve transport infrastructure to bolster the country’s status as a regional trading centre. A National Transport Plan (NTP) focuses on port development and transport links, both domestic and international.The government set up the Gambia Roads and Technical Authority in 2004 for this purpose. Banjul Port is relatively efficient in terms of speed and cost of clearance of goods but improvements could still be made.The River Gambia was the original foundation of The Gambia’s role as a regional hub, as well as the main way to transport groundnuts. However, river transport has been in decline and is underutilised. Roads account for more than 90 per cent of freight and passenger movement.

The National Water and Electricity Company (NAWEC) generates power in oil-fired facilities and supplies it to the Greater Banjul Area and to other towns and villages. Electricity consumption per capita is very low at 65 kWh compared to the African average of 512 kWh. NAWEC cannot meet demand and there are numerous power outages. Government policy encourages private sector involvement and in 2005, NAWEC signed a Power Purchasing Agreement (PPA) with Global ElectricalGroup (GEG) as an Independent Power Producer (IPP). In September 2006, GEG inaugurated a first set of generators producing 22MW in Brikama, Western Region. The first phase of the Rural Electrification Project financed by donors has commissioned six stand-alone systems at various locations, with a total generating capacity of 4 MW.

Reliability of supply improved in early 2007 but at the cost of a 30 per cent increase in tariffs. The system overall is inefficient with power losses of up to 45 per cent.

Alternative energy resources include wind, solar and biomass, with the latter having the geatest potential. The government lifted import taxes on all forms of renewable energy and energy efficiency equipment in March 2008.

The Gambia Renewable Energy Center (GREC) was set up to promote renewable energy technologies and advise the government. The non-profit Renewable Energy Association of The Gambia (REGAM) was established in 2008, bringing together companies, institutions, other organisations and individuals. The main domestic energy sources are firewood and charcoal – at 95 per cent usage – with kerosene and Liquefied Petroleum Gas (LPG) only marginal.

Innovation and ICT
The telecommunications industry comprises one fixed-line company – GAMTEL – and three GSM providers – GAMCEL, AFRICELL and COMIUM. A fourth mobile operator Q-cell recently secured a licence and a frequency. The government holds 50 per cent of both GAMTEL and GAMCEL while the other mobile operators are privately owned. AFRICELL is the leading operator with about 500 000 subscribers, followed by GAMCEL with 250 000, COMIUM 100 000 and then GAMTEL with 47 000. The telecoms penetration rate is above 50 per cent.

The Public Utilities Regulatory Authority (PURA) oversees the telecommunications sector as well as water and electricity supply. PURA guidelines ensure that tariff changes are made transparently and on the basis of the principle of cost recovery. In collaboration with the International Telecommunication Union (ITU), PURA commissioned a study in 2008 to improve interconnection charges and then cut them by more than half.

The government introduced the National Information and Communications Infrastructure Policy to foster information and communications technology (ICT)-based development. The Department of State for Communication Information and Technology (DoSCIT) is responsible for promoting ICT in public service delivery. Work is ongoing on the Pan-African e-Network to provide Tele-Medicine and Tele-Education services. The authorities plan to establish ICT centres around the country so as to help bridge the digital divide between urban and rural areas, and to enhance ICT use in general.

An e-government project is in progress to network all government departments. Government officials have been assigned email addresses under a dot.gov sub-domain. Funds have been secured to develop a government-wide web portal but implementation has been delayed due to slow disbursements from donors. The Gambia Radio and Television Services agency has been reorganised and is upgrading its equipment, infrastructure and programming.

Political Context
The country benefits from a relatively stable political system. For three decades following independence from the United Kingdom in 1965, The Gambia was led by President Dawda Jawara and evolved as a multi-party democracy led by the People’s Progressive Party (PPP).

President Yahya Jammeh has been in power since a military coup in 1994. In September 2006, he was reelected as the candidate of the ruling Alliance for Patriotic Reorientation and Construction (APRC) with 67 per cent of the vote. International observers described the elections as generally fair. Legislative elections in January 2007, which were marked by splits in the opposition, returned the APRC to power with 60 per cent of the vote. The President and the APRC are expected to retain a firm grip on power. The next presidential elections are scheduled for 2011, with parliamentary polls to follow in 2012.

The Gambia has been accused of human rights abuses and critics have expressed concern over press freedom and the place of the opposition. The Gambia Independent Electoral Commission consists of a chairperson and four other members. Under the Constitution, the President, in consultation with the Judicial Service Commission and the Public Service Commission, appoints and has the right to dismiss the Commissionmembers, including its head.

Social Context and Human Resource Development
A government priority is to expand access to education, particularly for girls, under its National Education Policy for 2006-2015. Education is the largest single budget item. The gross enrolment rate (GER) in primary and basic secondary education rose to 77 per cent and 45 per cent respectively in 2007 from 70 per cent in 2005. Gender parity was also attained at these levels. At the senior secondary level, the overall GER was low at 31 per cent in 2005 and the gender gap still significant but this GER is expected to reach 39 per cent in 2011. The government has programmes to recruit and retain qualified staff, including hardship allowances and improved working conditions for teachers assigned to rural areas. Nevertheless, education quality remains a major challenge.

Health care is important for poverty reduction. The health sector faces numerous problems – shortage of skilled staff; high attrition rates of personnel to the United Kingdom and other places; uneven use of existing human resources; limited funding for essential drugs and equipment, and weak managerial skills. Health is the third largest budget item.

Life expectancy, estimated at 55.9 years in 2008, is better than the sub-Saharan Africa average. Among other indicators, the infant mortality rate, recorded at 76.1 per 1 000 live births as of 2008, remains considerably higher than in Senegal and Ghana, the best performers in West Africa. The Maternal Mortality Ratio (MMR) is high but has improved over recent years.

The prevalence of malaria and diarrhoea are estimated to be 15 per cent and 22 per cent, respectively. Anti-malarial drugs are being provided for effective case management for the entire country. The annual incidence of tuberculosis is estimated at 118 per 100 000 persons but more reliable data are needed. The latest surveillance data available, from 2005, showed that HIV/AIDS prevalence had fallen, suggesting that education and prevention programmes may have had some impact. The fight against HIV/AIDS requires a national and effective institution that can muster support from the highest level of leadership.

Country Statistics

Statistic 2008 2007
Basic Indicators
Real GDP growth (%) 5.7 6.3
Gross Domestic Product (US$ million, current prices) 612 643
GDP per capita (Current US$) 349 377
GDP per capita (PPP) 905
Demand Composition
Total Final Consumption (% of GDP) 104.8 90.9
Private Consumption (% of GDP) 92.1 80.2
Public Consumption (% of GDP) 12.8 10.7
Total Gross Capital Formation (% of GDP) 23.7 24.9
Private Capital Formation (% of GDP) 11.9 13.1
Public Capital Formation (% of GDP) 11.7 11.9
Trade balance (% of GDP) -30.5 -26.7
Exports (f.o.b) 11.2 14.2
Imports (f.o.b) 41.7 40.9
Public Finance
Total revenue and grants (% of GDP) 23.9 22.9
Tax revenue (% of GDP) 19.5 19.0
Grants (% of GDP) 1.6 1.2
Total expenditure and net lending (% of GDP) 24.9 22.7
Total expenditure and net lending (US$ million) 15,266 14,612
Current expenditure (% of GDP) 18.3 16.2
Wages and salaries (% of GDP) 4.2 4.3
Interest on public debt (% of GDP) 3.7 5.1
GDP per capita (Current US$) 349 377
Capital expenditure (% total expenditure and net lending) 0.2 0.3
Primary balance (% of GDP) 2.6 5.3
Overall balance (% of GDP) -1.1 0.2
GDP local currency (Local currency) 12,584 16,007
Fiscal balance (% of GDP) -1.1 0.2
Fiscal balance (US$) -659 112
Monetary Indicators
Inflation (%) 6.4 5.4
Exchange rates (LCU/US$) 20.6 24.9
Broad Money - level (LCU billion) 9.3
Broad Money (% of GDP) 51.8
Reserves, excl. gold, at year end (US$ million) 142.1
Reserves (Eq. months of imports) 6.7
Current account balance (US$ million) - 112 - 80
Current account balance (% of GDP) -18.3 -12.5
Diversification index 6.6
FDI inflows 64
FDI outflows -
Aid Flows
ODA net total, all donors (US$ million) 72
ODA net total, DAC countries (US$ million) 33
ODA net total, multilateral (US$ million) 36
External Debt Indicators
Total external debt (US$ million) 314
Total external debt (% of GDP) 56.4 48.7
Debt service (% of exports of goods and services) 23.7 193.9
Worker remittances (US$ million) 64

dimarts, 10 de novembre del 2009

Blog interessant sobre desenvolupament i Gambia

http://backtothecradle.blogspot.com/ és un blog interessant amb Links interessants sobre desenvolupament a Gambia.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Gambia is good

Se’ns va acabar la verdura fresca a casa i vaig preguntar a l’Ami a on podria comprar bona verdura, em va recomanar Gambia is good, al costat de Concern Universal, una ONG britànica, darrera del cementiri de la Segona Guerra Mundial.
Mentre no tenim l’hort productiu no ens queda més remei que confiar amb el saber fer de les pageses d’aquí. I tal i com van les coses, em sembla que serà per bastant de temps. El carbassó se l’han menjat les formigues, els llimacs i els ocells,el blat de moro creix força be, però en tenim per temps, el julivert i l’alfàbrega els tenim força macos, si em de viure d’això ho tenim clar. Els melons els hem plantat a un altre banda del jardí a on hi van menys els ocells i de moment tira i l’enciam està treien el cap. Amb Mr Lamin , el jardiner,cada dia fem inventari .Tenim un acord, l’hort el treballem els dos i el que produeixi ens ho repartirem, la meitat per ell i l’altre per nosaltres.
Vaig anar a comprar la verdura tot fent una passejada, el cementiri és a deu minuts de casa, vaig aprofitar per entrar a veure la ONG, es dediquen a temes de desigualtats, el personal és tot Gambià, em va semblar prou interessant el que feien i la filosofia de l’entitat, vaig aprofitar per deixar una carta de presentació per col•laborar amb ells ja sigui com a consultor o voluntari. La porto sempre a sobre i quan conec una institució que m’agrada la deixo. Qui sap, això és com l’hort, primer sembres i desprès reculls. De moment em serveix per anar coneixent a gent que fa coses força interessants.
En els últims cinquanta anys occident s’ha gastat 2 bilions d’euros (bilions europeus, és a dir milions de milions ) en ajuda internacional , els resultats obtinguts son certament desastrosos. Curiosament els països que més han prosperat , a igualtat de condicions inicials,han estat aquells que ha rebut menys ajuda i a més l’ajuda que han rebut ha estat per un període concret en el temps. Curiosament les úniques accions que de veritat mostren indicadors positiu son les que s’han dut a terme en salut i educació. Ara be, quan parles amb algun Africa de quin és el seu problema principal el que et diu és “no tenim feina”.Per això m’agrada xerrar amb gent que es dedica a la indústria del desenvolupament.
Al sortir de la visita li vaig preguntar al guarda de seguretat a on era Gambia is good, i amb una cara de felicitat gairebé infantil em va dir “Gambia is good everywhere” , m’havia tocat el graciós , vaig pensar, tenia pressa , m’havia entretingut massa. L’home em va veure la cara i potser es va adonar que no m’havia fet gracia tot i que l’acudit era mooolt bo i em va dir, “és aquí mateix, t’acompanyo” i tenia raó, era allà mateix al pati de la ONG.
“Gambia is good” es un petit mercat de fruita, es obert tot l’any, pero només entrar ja veus que te alguna cosa diferent. A l’esquerra hi ha un contenidor marítim refrigerador connectat a la xarxa , les parades son netes, la fruita i la verdura és molt vistosa, hi ha rètols per tot arreu que et recorden que el que compres, tot, ha estat produït a Gambia i et diu d’on son les coses. Tenen una xarxa de pageses locals a qui els hi compren els productes durant tot l’any. Venen també sucs , iogurts i llet fermentada que la fan a Kombo Dairy Farm.
Vaig comprar el que necessitava. Ara a aquesta època de l’any hi trobes patates, carbasses, tomàquets, pastanagues, un enciam amarg,ceba, pomes vermelles boníssimes, pinya,plàtans, es a dir, una mica de tot. Vaig comprar llet fermentada també. Al pagar, un altre sorpresa, em van donar factura i a més em varen donar un paper amb una adreça d’internet a on podia fer comandes i em van dir que cada dimarts repartien ,em vaig quedar parat. A un mercat a l’Àfrica, un mercat a sota d’un arbre, podia fer comandes per internet. Val la pena mirar la web, www.gigorder.com
L’home que porta el mercat em va estar explicant que el mercat donava treball estable a unes quinze persones a més d’assegurar mercat a les pageses que a més i gràcies al contenidor frigorífic podien vendre tot el que produïen. Als altres mercats al vespre el que no s’ha venut o es ven més barato o s’ho mengen les cabres. També donava feina a la furgoneta que feia el repartiment.Hi ha mercat per aquest servei? Li vaig preguntar, em va dir que si, que cada vegada més, que la ciutat la gent no te temps per anar a comprar i si vol comprar les coses quan surt de la feina la fruita ja no es fresca. A més una persona pot carregar el que pot portar a sobre, quan t’ho portem a casa, em va dir, pots demanar tant com en vols. Hi havia pensat l’home.
Hi ha gent que fa coses interessants a tot arreu, vaig marxar carregat com un ase però feliç pensant que la propera vegada m’ho portarien a casa.

divendres, 9 d’octubre del 2009

Pescadors de Bakau



El dijous a les cinc de la tarda, com si anéssim als toros, varem anar a veure com arrivaben els pescadors a la platja de Bakau.
A la platja de Bakau s’hi entra pel camí que hi ha a passada l’església catòlica, a ma esquerra, davant per davant del mercat de fruites i verdures i altres xufles.
L’Esglèsia Catòlica sempre que hi passo està tancada. No sembla que tingui massa clientela. Confessen els divendres a partir de les sis de la tarda i el servei és diari a les set trenta del matí i els dissabtes i diumenges en fan un altre a les deu. És un edifici una mica destartalat, que el millor que te és el lloc a on es posat. Des de la platja, el campanar es retalla contra el cel blau creant una imatge força dramàtica de solitud a terra d’infidels, de “pica en flandes” perquè ens entenguem i no ofendre a ningú.
Només agafar el camí que baixa a la platja ja comença l’espectacle. Varem tindre sort i tot just havien arribat un parell de barques i la platja estava en plena ebullició.
La platja de Bakau és un port de pescadors, hi ha el que aquí ni diuen un “pier” que no és res més que un pantalà que entra ben be uns cent metres dins de l’aigua i que al final sobresurt de l’aigua uns deu metres. Suposo que algun dia haurà vist l’arribada de vaixells de pesca ben grossos.
A peu de pantalà, a la platja,a on hi ha el mercat, una munió d’homes i dones van corrent amunt i avall, cridant i carregats de cistells de peix .La barca resta varada a uns vint metres platja endins i la gent amb l’aigua al coll,s’hi arremolina al costat per carregar el peix i portar-lo fins a terra. Els bastaixos corren a portar-lo als venedors (Bana-Bana).Les dones renten el peix a la vora del mar i les gavines, i tota mena d’ocell marí en fan festa i es barallen per les restes de peixos. La fortor amb la calor de mitja tarda es fa insuportable. Quatre nens juguen al costat dels seus pares que arreglen les xarxes i un home ens mira i gira el cap i segueix fent la seva feina. L’Aina i la Júlia estan embadalides amb l’espectacle de les gavines.
Es veu que últimament hi ha més peix que ganes de comprar-ne i d’aquí les presses, qui primer arriba primer el ven, a més, a la platja , al mercat no tenen nevera, hi ha un congelador però que no te ni de lluny capacitat per emmagatzemar el peix que sobra. A més, el vell motor diesel que l’alimenta no sempre funciona.Per tant a córrer, a vendre’l i el que no es vengui per les gavines.
Aquí es pesca el Catfish ( Silur?) que els pescadors venen a 1000 dalasis el cistell uns quinze kg de peix , i el Ladyfish a 2000 dalasis. Per pescar van fins més enllà dels límits de Gàmbia,arriben fins a les costes de Senegal, gasten uns quaranta litres de fuel , a trenta sis dalasis el litre.
A cada barca hi van uns quatre pescadors. Les barques son maques, se les veu senyores, treballades però senyores,tenen la proa alta i van pintades de molts colors i molt cridaners , algunes porten versicles del Qu’ran i petites banderoles per fer-se veure. En wòlof n’hi diuen gaal gi en mandinka encara no ho sé, ja ho esbrinaré.
Al tornar cap a la carretera, varem passar un altre vagada pel costat de les venedores de peix , tot i que ja portàvem ben be tres quarts d’hora a la platja , encara no teníem els narius acostumats a la fortor del peix. Varem accelerar el pas, varem passar pel costat d’un grup d’homes que acabava de resar i a l’arribar a dalt de la pujada ens aturarem un moment per contemplar un altre vegada l’espectacle, el color blau intens de l’atlàntic, dels vestits de les dones, de les pintures de les barques, i tot a contrallum d’un sol que a poc a poc es ponia.
L’Anna va comprar una mica de fruita al mercat i anàrem passejant fins a casa. Una tarda ben maca.Posted by Picasa

Arribada de pescadors a la platja de Bakau

Posted by Picasa

dijous, 8 d’octubre del 2009

Una proposta interessant

Una proposta interessant

Vaig llegir una proposta interessant a la premsa de Gambia ( Foroyaa 25-27 Sept-2009)
La transcric:
“The Gambian Diaspora is responsible for contributing 1800 Milion Dalasis (uns 50 milions d’euros) in remittances annually. Hence it is an important constituency which has a say on the future of the country. There ara many Gambians in the diaspora who would want to come back and live in the Gambia. Some are near pensionable age or have actually earned pension pay. Agenda 2011 calls for the creation of a Diaspora Investment and Settlement Agency.The Agency will assist Gambians in the Diaspora to invest in the productive base and facilitate the allocation of plots of land for people to build houses. The monies paid to the estate for such plots should be reasonable and should be utilized for infrastructural development and proper planning to ensure that badecuate drainage facilities and so on are provided before buildings are erected to avoid the type of waterlogged roads which obtain in many housing estates existing today :The agency will be in a position to assist pensioners to relocate to the Gambia and live on their pension entitlements at nhome”
Sembla una bona idea per posar en pràctica o per ser desenvolupada amb una mica més de profunditat oi?

dijous, 1 d’octubre del 2009

Hi ha interes politic a Catalunya per The Gambia?

Als últims anys, l’interes geoestratègic per l’Africà Occidental a l’Estat Espanyol ha incrementat. Principalment per l’impacta de la immigració provinent d’aquesta regió africana.

Aquest interes ha estat forçat en part per les estructures de govern de Catalunya, més i més fortes les tinguessim, més podriem fer encara.

L’any 2008 Gàmbia era tercer en el ranquing de país d’origen de la immigració Africana a Catalunya, i el segon de l’Africa Subsahariana, a una distància de només 915 persones vers el primer ( Senegal).

A Banjul, el 09 de març de 2009. Mª Teresa Fernández de la Vega i la Vicepresidenta de Gàmbia, Isatou Njie Saidy, van presidir la signatura de l'Acord Marco de Cooperación entre Espanya i Gàmbia, pas previ de la I Comissió Mixta de Cooperació al Desenvolupament entre ambdós països. A més, aquest any 2009, per primera vegada, el Govern espanyol ha inclòs a Gàmbia en les prioritats geogràfiques del nou Pla Director de Cooperació 2009 i 2012 .



El Pla Director de la Cooperació Catalana considera geogràficament prioritaris els països i els pobles de la Mediterrània,especialment els del Magrib, els d’Amèrica Llatina i els de l’Àfrica subsahariana. Amb l’objectiu de millorar l’eficàcia i l’impacta de la cooperació per al desenvolupament de la Generalitat, aquest Pla director defineix 11 països i territoris prioritaris (Marroc,Palestina, Sàhara Occidental, Moçambic, Senegal, Guatemala, Nicaragua, el Salvador,Bolívia, Colòmbia i Equador) i 7 països i territoris preferents (Algèria, , Líban, ,Gàmbia, Camerun, Etiòpia, Brasil i Perú), que el 2010 hauran de concentrar,respectivament, el 60 i el 20% dels recursos de la línia estratègica de desenvolupament.


A Gàmbia en aquests moments hi treballen o tenen intenció de treballar les següents institucions:

EU , AECID , ACCD , B&M Gates , GAVI , Global Fund , MVI , Fundació la Caixa.entre d’altres

dilluns, 28 de setembre del 2009

Petita Noticia de Gambia

Gambia és un petit pais de l’Africa Occidental ,ens podeu trobar més o menys a 13º 20” Nord , 16º 40”, a Fajara.
Gambia i ho dic amb tot el respecte, te un mapa que sembla tret d’un manual mèdic de l’aparell digestiu. Te una forma totalment intestinal,ben bé sembla el somni d’un digestòleg, però ara no és això el que ens ocupa, quan arribi el moment ja parlarem de perquè te aquesta forma.La Capital és Banjul.

Gambia ocupa la posició 155 d’un total de 177 al rànquing de l’Index de desenvolupament Huma de les Nacions Unides. La renta per càpita és de 376 USD.Actualment te un 16,6 % de la població que viu emigrada a tercers paissos.Aquests emigrants envien uns 48 milions d’euros l’any al pais.

Els indicadors de salut aporten més llum a la situació del pais. L’esperança de vida, tot i ser superior a la de lar egió, és baixa, 55 anys pels homes i 59 per les dones, no tant però com la que teníem a Moçambic.La mortalitat en menors de cinc anys és de 122 per 1000.Es a dir, 122 de cada 1000 nens nascuts vius moren abans d’arribar als cinc anys.La mortalitat en menors de d’una any és del 85 per mil, i la mort neonatal, és a dir la que es dona entre el part i els primers 28 dies desprès del part és de 46 per 1000.
Les principals causes de mortalitat en menors de cinc anys son , les causes neonatals amb un 36%, la Malària amb un 29% i per Pneumònia un 16%.

A gambià hi ha una dictadura en transició cap a un règim democràtic,amb eleccions ara el 2011.Actualment mana el sa Excel·lència el President Yahya AJJ Jammeh, des de fa ara quinze anys desprès de fer un cop d’estat. L’oposició pel que diu la revista de la BBC Focus on Africa no sembla ser una alternativa massa bona. Hi ha un moviment liderat per un tal Halifa Sallah que es diu Agenda 21 que cal veure com s’anirà posicionant a mesura que s’acostin les eleccions.

Gàmbia te pel capbaix un milió i mig d’ànimes. La població és majoritàriament Musulmana i hi ha sis ètnies principals al país, els Mandinka, els Wollof, els Serer, els Fula, els Jola, els Serahule i els Aku.

Els equips de football del pais son el Manchester United, el Barça, el Chelsea i suposo que algú serà suporter del Madrid.

La cervesa del país és la Jul Brew, que te com a símbol un ocell, un FisherKing, i un Cocodril, ajudant a captar l’esperit del país.

Segur que és un retrat una mica borrós del país, però ara ja sabem tots més o meys a on som i a on ens juguem els cuartos.

dijous, 24 de setembre del 2009

La primera topada

L’any 1446 en Nuno Tristao amb una caravel·la va arribar a la desembocadura del riu Gàmbia. Havien fet falta alguns avenços tecnològics per tal de navegar tant al sud. Les caravel·les, armades amb vela rodona recolzada amb vela llatina podien navegar més cenyides al vent i seguir la ruta de la costa occidental africana.
El 1466 els portuguesos varen colonitzar les illes desertes llavors de Cabo Verde, i el 1480 els Cabo Verdians varen aconseguir del Rei Alfons V de Portugal el dret a comerciar amb la costa occidental africana. La primera generació de portuguesos i cap verdians els hi va anar prou be. Comerciaven cavalls a canvi d’esclaus, or i cola .Per un cavall donaven 10 esclaus. Desprès d’un període inicial de desconfiança, els mercaders africans ja s’aventuraven a pujar a les caravel·les portugueses per fer les transaccions.
Ara be, el 1475, un grup de caravel·les va fondejar prop de Mbangkama, al regne de Numi, a la part nord de la desembocadura del riu Gàmbia. No eren portuguesos. La seva bandera era la de la Corona d’Aragó. Els comerciants africans, no distingint entre portuguès o català, varen fer com sempre , es van apropar i van pujar a les caravel·les. Aquesta vegada i per la magnitud de l’estol de naus que van arribar, el mateix mansa , el cap dels Niumi, va pujar a una de les caravel·les. En total 160 natius van anar pujant a bord carregats de bens per comerciar.
Els catalans, quan van veure que ja havien pujat tos, varen alçar les veles i varen marxar amb els 160 natius, i els bens que aquests duien per comerciar. El Rei Ferran dit el Catòlic, quan es va assabentar, va ordenar el retorn dels presoners, coneixedor de les implicacions que aquest acte de pirateria podia tenir amb Portugal i amb el comerç amb la regió. El Rei va manar l’immediat retorn del Mansa. malauradament les caravel·les ja havien fet via cap a Cartagena i havien venut a 20 dels esclaus, entre ells nens i dones. El Mansa va ser retornat, pero pel que diuen, no se li va passar mai l’emprenyamenta i durant força temps els Niuni no varen ser gaire receptius als visitants de la península ibèrica.
(adaptat de J.W.Blake,Europeans in West Africa,1450-1560.London:Hakluty Society,1942.Vol I, 213-17, citat a Donald R. Wright The world and a very small place in Africa .M.E.Sharpe Armonk New York ,London England 2004)

dimarts, 22 de setembre del 2009

Vaig llegir aquesta poesia un parell de dies despres d'arribar

The Boat Boys
Barcelona or Barrsaxa

Oh Barcelona, Oh Barcelona here we come
Either we arribe on your shores
Or perish i Barrsaxa
As your gold and silver,
Has been looted from our coffers
By the white man, cheats,
Multinationals and our leaders
And deposited in your banks,
Now is redemption time,
Barcelona, Barcelona or Barrsaxa
Publicat al llibre The Boat Boys , Barcelona or Barrsaxa, escrit per Papa Jeng i publicat per Uhuru Publishing Stockholm & Omar Sarr Digital Publishing Banjul, The Gambia.

Som a Gambia

Quan estàvem preparant el viatge a Gàmbia, uns em deien “A si Gana , un lloc fantàstic”, altres em preguntaven a on parava aquest pais, pocs el coneixien, tot i que la població de Gàmbia és la segona en quantitat d’immigrants que hi ha a casa nostra. Segons les estadístiques de la Generalitat, el 2008 n’eren més de 15.000.
No està malament per un país de 1,5 milions d’habitants.
Espero que aquest Blog serveixi per apropar ambdues cultures.