Un bruixot escriu conjurs a Berefet, un petit poble del centre de Gàmbia.
En un racó del poble de Brufut, a la costa de Gàmbia, el bruixot Abubacarr es balanceja amb aire cregut, envoltat d’herbes i beuratges. Té 52 anys i és un home pausat i reflexiu, però amb cert toc maquiavèl•lic, i que presumeix de la seva popularitat a tot el país gràcies als seus dots. «L’he vist diverses vegades per la televisió», l’interromp Dembo, un dels seus pacients del dia, que l’escruta amb un gest d’admiració i respecte. Abubacarr assenteix i mira la periodista. «A mi, senyora, em visiten persones del Govern, famosos, artistes, militars. Tots amb els mateixos objectius: obtenir més poder, allunyar els enemics, preveure el futur…», explica, jugant amb un mòbil Blackberry d’última generació que contrasta amb la pobresa del lloc.
A Àfrica, màgies i bruixeries es resisteixen a morir. Peripècies i relats plens de fantasia, històries que semblen com miracles, sense explicació possible: el continent negre dóna per a això i per a moltes coses més, malgrat que totes aquestes pràctiques no estiguin en absolut exemptes de polèmiques i d’ombres.
Caceres humanes
En països com Gàmbia, la bruixeria i el poder segueixen estant íntimament lligats i generant, segons denuncien organitzacions internacionals, violacions de drets humans. El fenomen desperta poc interès entre els mitjans de comunicació locals i la població, però sí que preocupa els observadors. Tania Bernath, una investigadora d’Amnistia Internacional (AI), va elaborar el mes de març passat un informe en què es denunciava la participació de fetillers, convidats pel Govern, juntament amb agents de policia en la persecució d’unes 1.000 persones a tot el país.
Va ser en els mateixos dies que Halifa Sallah, dirigent de l’oposició gambiana i periodista, va ser empresonat després que denunciés, en un article difós pel diari progressista Foroyaa, la utilització de bruixots per part del Govern.
Amb les coses d’aquesta manera, la majoria dels gambians viuen avui aquests abusos amb el desinterès necessari per evitar represàlies. Tanquen els ulls i es tapen les orelles. «Sí, sí. Gàmbia és un país petit i tothom sap que passen aquestes coses, però… és millor evitar el tema; ens escolten, els del Govern», assegura un noi, diguem-li Muhammar, que demana l’anonimat per por del règim del president Yahya Jammeh, en el poder des que va fer un cop d’Estat el 1994.
«A Gàmbia, els bruixots estan en alça, perquè és una professió rendible en un país pobre, on la majoria de la gent creu cegament en els poders de conjurs, yuyús [amulets] i altres màgies», explica un membre d’una oenagé internacional. La majoria d’aquests fetillers viuen, i viuen bé, de les donacions dels seus pacients.
Segons Sergio Baldi, professor de la Universitat Oriental de Nàpols i expert en l’Àfrica Occidental, la qüestió de fons és el freqüent ús polític de la bruixeria i de les pràctiques màgiques en aquesta zona del món. «Molts polítics africans que s’han format a Europa o als EUA s’acosten a aquestes creences perquè les consideren una excel•lent arma per controlar i manipular les masses», diu Baldi. «En altres paraules, fan ús de la ingenuïtat dels seus ciutadans com a instrument per mantenir-se al poder», afegeix.
El president fetiller
No és cap secret que el mateix president Jammeh es vanta de ser un curandero –fins i tot al seu currículum oficial, divulgat a la pàgina web del Govern-- i que s’envolta de ministres que coincideixen amb les seves estrafolàries teories.
La sida, l’asma i la hipertensió són algunes de les malalties que diu que pot curar amb beuratges Jammeh, que també gaudeix del suport del seu ministre de Sanitat, Tamsir Mbowe, un ginecòleg de 43 anys que va estudiar a Ucraïna i Irlanda. «Tinc 15 anys de pràctica mèdica, i si dic que el tractament funciona, és que funciona», repeteix Mbowe.
Importa poc en la remota Gàmbia que la comunitat científica internacional no hi estigui d’acord. Cada dijous, Jammeh rep els seus pacients a la seva exclusiva residència a Banjul, la capital del país. Hi ha poca gent a Gàmbia que s’hagi atrevit fins ara a discutir les afirmacions del president Jammeh. Ho va fer, cap a l’any 2007, la coordinadora local de les Nacions Unides, la zimbabuesa Fadzai Gwarazimba. Simplement li se li va dir que en 48 hores havia d’abandonar el país
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada