Pescadors de Bakau

El dijous a les cinc de la tarda, com si anéssim als toros, varem anar a veure com arrivaben els pescadors a la platja de Bakau.
A la platja de Bakau s’hi entra pel camí que hi ha a passada l’església catòlica, a ma esquerra, davant per davant del mercat de fruites i verdures i altres xufles.
L’Esglèsia Catòlica sempre que hi passo està tancada. No sembla que tingui massa clientela. Confessen els divendres a partir de les sis de la tarda i el servei és diari a les set trenta del matí i els dissabtes i diumenges en fan un altre a les deu. És un edifici una mica destartalat, que el millor que te és el lloc a on es posat. Des de la platja, el campanar es retalla contra el cel blau creant una imatge força dramàtica de solitud a terra d’infidels, de “pica en flandes” perquè ens entenguem i no ofendre a ningú.
Només agafar el camí que baixa a la platja ja comença l’espectacle. Varem tindre sort i tot just havien arribat un parell de barques i la platja estava en plena ebullició.
La platja de Bakau és un port de pescadors, hi ha el que aquí ni diuen un “pier” que no és res més que un pantalà que entra ben be uns cent metres dins de l’aigua i que al final sobresurt de l’aigua uns deu metres. Suposo que algun dia haurà vist l’arribada de vaixells de pesca ben grossos.
A peu de pantalà, a la platja,a on hi ha el mercat, una munió d’homes i dones van corrent amunt i avall, cridant i carregats de cistells de peix .La barca resta varada a uns vint metres platja endins i la gent amb l’aigua al coll,s’hi arremolina al costat per carregar el peix i portar-lo fins a terra. Els bastaixos corren a portar-lo als venedors (Bana-Bana).Les dones renten el peix a la vora del mar i les gavines, i tota mena d’ocell marí en fan festa i es barallen per les restes de peixos. La fortor amb la calor de mitja tarda es fa insuportable. Quatre nens juguen al costat dels seus pares que arreglen les xarxes i un home ens mira i gira el cap i segueix fent la seva feina. L’Aina i la Júlia estan embadalides amb l’espectacle de les gavines.
Es veu que últimament hi ha més peix que ganes de comprar-ne i d’aquí les presses, qui primer arriba primer el ven, a més, a la platja , al mercat no tenen nevera, hi ha un congelador però que no te ni de lluny capacitat per emmagatzemar el peix que sobra. A més, el vell motor diesel que l’alimenta no sempre funciona.Per tant a córrer, a vendre’l i el que no es vengui per les gavines.
Aquí es pesca el Catfish ( Silur?) que els pescadors venen a 1000 dalasis el cistell uns quinze kg de peix , i el Ladyfish a 2000 dalasis. Per pescar van fins més enllà dels límits de Gàmbia,arriben fins a les costes de Senegal, gasten uns quaranta litres de fuel , a trenta sis dalasis el litre.
A cada barca hi van uns quatre pescadors. Les barques son maques, se les veu senyores, treballades però senyores,tenen la proa alta i van pintades de molts colors i molt cridaners , algunes porten versicles del Qu’ran i petites banderoles per fer-se veure. En wòlof n’hi diuen gaal gi en mandinka encara no ho sé, ja ho esbrinaré.
Al tornar cap a la carretera, varem passar un altre vagada pel costat de les venedores de peix , tot i que ja portàvem ben be tres quarts d’hora a la platja , encara no teníem els narius acostumats a la fortor del peix. Varem accelerar el pas, varem passar pel costat d’un grup d’homes que acabava de resar i a l’arribar a dalt de la pujada ens aturarem un moment per contemplar un altre vegada l’espectacle, el color blau intens de l’atlàntic, dels vestits de les dones, de les pintures de les barques, i tot a contrallum d’un sol que a poc a poc es ponia.
L’Anna va comprar una mica de fruita al mercat i anàrem passejant fins a casa. Una tarda ben maca.