L’any 1446 en Nuno Tristao amb una caravel·la va arribar a la desembocadura del riu Gàmbia. Havien fet falta alguns avenços tecnològics per tal de navegar tant al sud. Les caravel·les, armades amb vela rodona recolzada amb vela llatina podien navegar més cenyides al vent i seguir la ruta de la costa occidental africana.
El 1466 els portuguesos varen colonitzar les illes desertes llavors de Cabo Verde, i el 1480 els Cabo Verdians varen aconseguir del Rei Alfons V de Portugal el dret a comerciar amb la costa occidental africana. La primera generació de portuguesos i cap verdians els hi va anar prou be. Comerciaven cavalls a canvi d’esclaus, or i cola .Per un cavall donaven 10 esclaus. Desprès d’un període inicial de desconfiança, els mercaders africans ja s’aventuraven a pujar a les caravel·les portugueses per fer les transaccions.
Ara be, el 1475, un grup de caravel·les va fondejar prop de Mbangkama, al regne de Numi, a la part nord de la desembocadura del riu Gàmbia. No eren portuguesos. La seva bandera era la de la Corona d’Aragó. Els comerciants africans, no distingint entre portuguès o català, varen fer com sempre , es van apropar i van pujar a les caravel·les. Aquesta vegada i per la magnitud de l’estol de naus que van arribar, el mateix mansa , el cap dels Niumi, va pujar a una de les caravel·les. En total 160 natius van anar pujant a bord carregats de bens per comerciar.
Els catalans, quan van veure que ja havien pujat tos, varen alçar les veles i varen marxar amb els 160 natius, i els bens que aquests duien per comerciar. El Rei Ferran dit el Catòlic, quan es va assabentar, va ordenar el retorn dels presoners, coneixedor de les implicacions que aquest acte de pirateria podia tenir amb Portugal i amb el comerç amb la regió. El Rei va manar l’immediat retorn del Mansa. malauradament les caravel·les ja havien fet via cap a Cartagena i havien venut a 20 dels esclaus, entre ells nens i dones. El Mansa va ser retornat, pero pel que diuen, no se li va passar mai l’emprenyamenta i durant força temps els Niuni no varen ser gaire receptius als visitants de la península ibèrica.
(adaptat de J.W.Blake,Europeans in West Africa,1450-1560.London:Hakluty Society,1942.Vol I, 213-17, citat a Donald R. Wright The world and a very small place in Africa .M.E.Sharpe Armonk New York ,London England 2004)
dijous, 24 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
D'això se'n diu començar malament, sí senyor! Comptem amb vosaltres per tal d'esmenar aquesta mala imatge...
ResponElimina