La Barcelona negra ( article interessant a l'Avui escrit per Albert Balanzà)

MÉS QUE OFF • Una nau industrial a la frontera amb Sant Adrià esdevé, sobretot els dissabtes, el punt de referència de la nit africanista a la ciutat SUPORT • Sensepapers i gent amb pocs recursos no paguen entrada CATALANS • Prop de 400 socis, majoritàriament fills de la nova immigració, impulsen la iniciativa
Albert Balanzà
Una porta de ferro a la Via Trajana, més enllà d'on els veïns de la Verneda i La Pau tenien abans com a fita la fàbrica de la Coca-Cola, allà on la ciutat canvia de nom. Una porta de ferro, uns quants trucs, la porta que s'obre, molta foscor, un noi negre que et demana què vols (no cal tenir contactes però, si en tens, millor), un petit passatge amb camions de la Frigo aparcats, uns quants nois i noies mengen choripan a una brasa improvisada, una porta amb una cortina pesada i... benvinguts al centre neuràlgic de la nit africanista de Barcelona.
Ja fa tres anys que un grup de fills de la nova immigració i okupes que havien estat setze anys al Casal del Guinardó del carrer Renaixença van llogar aquesta nau industrial per crear l'associació cultural Guinarecords. "El cap de setmana tothom vol estar amb els seus germans, és igual els problemes que tinguis ni si ets de Ghana, de Gàmbia o del Senegal", apunta Ndongo, un dels portaveus de l'entitat. I si hi ha una cosa que uneix l'Àfrica per sobre de fronteres fetes amb tiralínies, segons Ndongo, és la música, particularment el reggae. Per això, a les parets del local, naturalment, la imatge més pintada és la de Bob Marley. Atenció, però, el rei dels rastes no només abraça la bandera jamaicana sinó que, a la paret que toca més a la porta d'entrada, agafa una gran bandera estelada. "Som a Catalunya i ens sentim d'aquí, i no som proespanyols", apunta Ndongo.
A hores d'ara, prop de 400 socis, majoritàriament d'origen africà, impulsen Guinarecords, que estructura la seva oferta en una teteria oberta entre setmana, un cinefòrum els dijous i actuacions musicals i jam session els dissabtes. Tots els músics de l'escena semiprofessional afrobeat de Barcelona han passat per l'escenari de Guina, en un ambient on fins a altíssimes hores de la matinada hi ha socis de l'entitat i visitants ocasionals que ballen, juguen al futbolí o simplement fan petar la xerrada en un racó. "Hi ha gent que no es pot pagar ni una beguda perquè són sensepapers i durant la setmana venen pel•lícules o roba pel carrer; a aquests no els cobrem l'entrada, i de tant en tant els convidem", conclou Ndongo. De fet, el col•lectiu organitzat Nómadas del Siglo XXI, que agrupa venedors ambulants de Barcelona, es troba al local de la Via Trajana.
La Barcelona espontània
Però la supervivència de l'entitat, que en els primers mesos de funcionament, cap al 2007, va patir molts episodis de pressió policial, té bona part de l'èxit en un pacte de sang amb catalans d'aquí. La presidenta de Guinarecords és una catalana de Gandesa, Marta Costa, una senyora moderna de 57 anys que es va introduir en aquest món amb un esperit molt legalista, després d'una primera vida tradicional en la qual va tenir quatre fills en un entorn conservador. "Un amic gambià que vivia al Casal del Guinardó, en Bob, em va posar en contacte amb un ambient on vaig conèixer gent que passava moltes penúries", apunta. Costa, que als anys setanta va viure la Barcelona espontània de la Rambla, dels dibuixants, dels intel•lectuals lliurepensadors, admet que tot allò ja ha desaparegut. "Però el més semblant a aquella Barcelona espontània es pot trobar ara a Guinarecords", assegura.
La relació amb els veïns de la Via Trajana també ha passat diverses etapes i els inicis, segons admeten Ndongo i Costa, no van ser fàcils perquè hi havia xavals del barri que volien simplement marcar territori. Tres anys després, l'afrobeat que marca el ritme de Guinarecords s'ha obert a altres sons i un dels grups que hi toca periòdicament són Los Penjamos, format per gent del barri que fa rumba. Uns i altres, no fa pas tant, van tocar en una festa dels Nous Catalans de CDC a Badalona. L'octaveta d'aquell concert encara penja en el tauler de suro de la sala.
Línies de futur? A Costa se li il•lumina la cara quan parla d'una cooperativa de transport entre Espanya i Àfrica. "Tenim contactes a tota la West Africa", afegeix Ndongo. La Barcelona negra es diverteix, i s'organitza
http://paper.avui.cat/article/ciutats/183584/la/barcelona/negra.html